PP i PSOE pacten que l'Estatut dugui 2.500 milions i un fons d'insularitat

Tot i que el nou redactat no reflecteix cap xifra d'inversions concreta, segons els comptes del Govern el compromís suposaria uns 2.500 milions d'euros de l'Estat en un període de set anys, una xifra similar als 3.000 milions en deu anys que fixava la proposta aprovada al Parlament balear. En aquests set anys, l'Estat atendrà «les circumstàncies derivades dels fets diferencials i excepcionals de les Illes Balears» i, per tant, podria subscriure convenis en ferrocarril, medi ambient o turisme per compensar la insularitat. Amb tot, aquesta mesura seria transitòria, fins que es creàs un fons d'insularitat que garantiria un finançament estable i «independent» al sistema de finançament autonòmic, que compensaria els desavantatges derivats de la insularitat. La creació d'aquest instrument obligaria a modificar la Llei del Règim Especial Balear (REB) que, per primer pic, comptaria amb dotació econòmica. El nou REB no inclouria, en principi, mesures fiscals a no ser que es propiciassin des de la Unió Europea. A banda de la qüestió inversora, també hi ha acord en la part lingüística. A diferència de la proposta aprovada al Parlament, el nou Estatut no fixarà el nom de les modalitats lingüístiques.

L'acord d'ahir preveu que PP i PSOE presentin ara les seves esmenes per separat però amb redactat idèntic i sense fer ús d'una nova pròrroga. Això permetrà superar amb agilitat el període de ponència i de comissió, per aprovar l'Estatut al Congrés abans de Nadal. Després passaria al Senat i tornaria al Congrés, on s'aprovaria definitivament abans del 30 de març. Si fos així, l'Estatut entraria en vigor abans de les eleccions autonòmiques de dia 27 de maig, on els electors ja podrien votar a candidatures separades per al Parlament i per a cada consell insular. En aquests mateixos comicis també s'elegirien els futurs representants del Consell de Formentera, un òrgan de nova creació.