Existeix, als ports esportius de les Balears, un col·lectiu que
abraça prop de 6.000 persones i que treballa als iots dels
multimilionaris, ja sigui per reparar-los o com a tripulants
d'aquestes embarcacions privades. Viuen durant mesos a la mar,
satisfent els somnis dels rics. Viuen entre veles, caps, timons i
àncores, amb la rutina constant d'haver de tenir el vaixell de
l'amo a punt.
I és que les embarcacions d'avui dia ja no són els típics
vaixells excèntrics relegats al món dels pescadors o dels mariners,
sinó plataformes modernes, del tot equipades i només a l'abast dels
més adinerats. Es tracta dels nous navegants, un sector, el nàutic,
que a les Balears genera un impacte econòmic de gairebé 450 millons
d'euros anuals i que deixa en l'activitat complementària devers 800
millons més, amb nivells d'ocupació d'entre el 70 i el 95% en
temporada alta.
Aquests grans iots que s'amarren als ports de la capital, només
els pot adquirir un tipus de clients d'alt poder adquisitiu, com
ara empresaris, executius o multimilionaris. En molts de casos, és
com comprar-se un Rolls Royce o un Ferrari a mida. Les Illes són
líders en nombre de ports esportius de l'Estat (68) i la segona
comunitat respecte del nombre d'amarratges, gairebé amb 20.000,
encara que hi ha registrades prop de 30.000 embarcacions
recreatives.
Al servei dels rics
Tot això implica una tripulació que sàpiga manejar la nau, que
entengui de mecànica i de manteniment per quan deixin aparcat el
seu «creuer».
Antonio ve del Cantàbric, però coneix tots els oceans del món.
Aquest gallec explica que se sentia «especial» quan navegava pel
món amb eyacht del seu propietari, el president d'una gran empresa
de iogurts de Catalunya, que enamorat de Mallorca hi tocava terra
cada any gràcies a les habilitats marítims del gallec. Per la seva
banda, Aquest ja du més de 40 anys lluitant amb les onades i ara en
té 56. Primer com a mariner, després com a patró de naus
particulars i ara al moll de Palma, per remolcar embarcacions que
deambulen errants i accidentades per les aigües de l'Arxipèlag.
«Has de tenir el cap molt fred, perquè quan estàs molts de mesos en
alta mar sense tocar terra, l'oceà t'embriaga», comenta Antonio.
Explica que deixà la feina de conductor de iots privats per cercar
més tranquil·litat. «Conduïa el vaixell d'aquesta família allà on
em deien,i he estat al mar del Nord, a l'Índia, Mèxic, Cabo Verd,
Escòcia..., qualque dia penses a tocar de peus a terra», assegura.
Al seu costat hi veim Nelson, amb la Dyanne, que no és la seva
esposa. Es tracta d'un iot d'uns 16 metres, amb pantalles plegables
de TV de plasma i dues motos aquàtiques. Costa més de 2 milions
d'euros. Ell és el patró i treballa des de fa més de 10 anys per a
una parella de nacionalitat anglesa amb dos infants. No saben
conduir aquest «monstre» i Nelson fa possible que els somnis
d'aquests anglesos es converteixin en realitat. «És com un petit
palau, no?», comenta. Just baixar uns escalons, un pot trobar un
dormitori ampli i una sala amb una espècie de barra de bar. A
través de l'ull de bou pot contemplar altres vaixells que no tenen
res a envejar de la Dyanne. «Estic a la seva diposició per quan em
necessiten», assegura. El seu company d'equip, Walter, hi
assenteix. Ara preparen la nova patent del vaixell, pintant la part
de fora i arreglant l'hèlix, que estava danyada, amb vista a
l'inici de la temporada alta d'estiu.
Julen és retuolador de iots. Ara mateix pintarà el nom de Saray
a un vaixell acabat d'estrenar. Segons afirma, costa més de 800.000
euros. Després en revisarà el motor. Quan arribi l'estiu,
treballarà en aquesta nau com a cambrer particular dels
propietaris. «A vegades, no n'hi ha prou a ser miloonari»,
comenta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.