Les tres cares del drama del Rafal

La família del presumpte agressor, que encara no ha estat trobat, admet problemes però no creia que la parella «arribaria a aquest extrem»

TW
0

«Esperam que el trobin aviat perquè ho estam passant fatal, Rachid tenia problemes i sabíem que darrerament l'estava passant malament, però no crèiem que pogués arribar a aquest extrem». La mare i una germana de Rachid Bennis, l'home que suposadament va matar a la seva dona diumenge passat al Rafal, concedí ahir una entrevista i explicaren «el poc que sabem del que ha passat», encara que matisaren que «algunes de les coses que s'han dit no són certes».

Des del primer moment, la mare i la germana de Rachid deixaren clar que no tenen cap intenció de justificar el crim i no volen que se les malinterpreti. «El que ha passat és terrible, estam destrossats i lamentam molt el que ha passat. És la meva cunyada i tenia 29 anys, jo sóc mare, em pos al seu lloc i no ho entenc, el meu germà podia haver cercat a una altra i canviar de vida, però ell s'ho ha cercat i ha de pagar pel que ha fet», manifestà la germana. La mare i la germana afirmaren que Rachid, de 41 anys, i Noura estaven casats des de fa uns deu anys i deixaren de viure junts fa vuit mesos. «Els problemes entre ambdós començaren perquè ella volia dur al seu germà a Mallorca. Primer, Noura va enviar una amiga seva de Mallorca a Marroc perquè es casàs amb el seu germà a canvi de doblers, però quan l'ambaixada va investigar una mica, el casament no es va poder fer. Després, Noura li envià 6.000 euros perquè pogués venir en pastera amb tres amics. El germà arribà a Mallorca, s'instal·là a la casa de protecció oficial que tenien al Passeig Marratxí i la situació es va tornar molt complicada», apunta la germana.

«El germà va conèixer aquí a tres amics i gairebé sempre eren al pis, això molestava molt al meu germà». Des de llavors començarem a interposar-se denúncies mútuament. La primera denúncia de Noura contra Rachid fou el 17 de febrer de 2006 i la darrera el passat 27 de setembre. Rachid també denuncià Noura i envià una carta al cònsol general d'Espanya a Tetuan, el passat 17 d'agost, explicant els problemes que tenia amb la seva dona «pel seu desig ardent de dur el seu germà a Espanya». Rachid deia que com que ell estava en contra, Noura el va denunciar a la policia «al·legant que solia pegar-la». La germana de Rachid explicà que aquest «li deia a Noura que si el seu germà no se n'anava del pis l'IBAVI els hi llevaria, però Noura es va negar i li va dir a Rachid que «si no estava de gust que s'anés».

Quan es trencà la relació, Rachid va anar a viure a ca la mare, en un pis del centre antic de Palma. La parella té quatre fills: dues bessones de tres anys (una d'elles amb una minusvàlua), una nina, de cinc i un nin, de nou. La víctima tenia els infants al seu càrrec. La mare i la germana de Rachid digueren que «Noura i els nins han vingut a dormir aquí moltes vegades i no és normal que si tenia una ordre d'allunyament ella es presentàs en casa d'ell i es quedàs a dormir». Rachid passà l'estiu a Marroc amb tres dels fills i va tornar el diumenge 24 de setembre. El 23 de juny, Noura el denuncià per presumpta sostracció de menors. La família de Rachid assegurà ahir que aquesta denúncia és falsa perquè ella firmà una autorització.

El diumenge 24 de setembre Rachid i els tres infants arribaren a Son Sant Joan. La mare del sospitós, la germana i un amic de la família l'esperaven i després deixaren als al·lots a casa de Noura. «Dimarts al matí Noura li va dir a l'al·lot que acompanyàs a la petita que sofreix una minusvàlua al centre Mater Misericordiae. Com que l'infant es va negar ella li donà un cop al cap. L'al·lot va venir fins a casa del seu pare caminant des del Rafal i va estar aquí tota la setmana», continuà. Diumenge passat al migdia el presumpte assassí i el nin sortiren de la casa. La mare de Rachid demanà on anava i respongué que a jugar. «Després ens va cridar la policia i ens va dir que el cercaven perquè havia apunyalat a Noura i havia fugit amb el fill», va dir la mare. «A la nit, quan vaig saber que l'al·lota havia mort em vaig desmaiar, no podia creure el que havia passat».