J.TORRES. Madrid.
La proposta d'Estatut de les Illes Balears és una «conseqüència», una reacció de «supervivència» a l'«amenaça» que la reforma catalana ha suposat per a la «realitat unitària d'Espanya». Així és, almenys, com ho veu el president del Govern, Jaume Matas, i així és com defensà ahir el projecte en la seva presa en consideració al Congrés. Matas recuperà a Madrid els seus ja tradicionals discursos madrilenys, basats en una defensa tova de la reforma estatutària i en una crítica dura al Govern central per haver-les permès. Però «si s'obre el meló, hi haurà meló per a tots i no només per a uns», repetí.
En un discurs d'aproximadament 13 minuts, que tancava les intervencions dels representants balears, el cap de l'Executiu autonòmic criticà que el Govern central hagi promogut l'obertura d'un «moment constituent» que fomenta la progressiva «residualitat» de l'Estat i el converteix en una mena d'«ànima en pena».
En contraposició, Matas defensà un Estat «fort», que garanteixi la «igualtat i la llibertat dels espanyols». Però, al mateix temps, advertí que, un pic obert aquest procés, no hi ha cap raó que justifiqui que Balears en pugui quedar discriminada, «més bé al contrari». Per al màxim responsable autonòmic, les autonomies «han funcionat bé» però, «la realitat unitària d'Espanya» és «tan forta» que ha bastat que Catalunya «hagi alterat, amb la seva reforma estatutària, tota l'arquitectura del sistema autonòmic perquè la resta ens veièssim obligats, per raons òbvies de supervivència, a emprendre les nostres reformes». En canvi, recalcà el president, la reforma balear arriba a Madrid «amb tots els sacraments polítics: constitucionalitat, pacte, consens generalitzat i aprovació aclaparadora del Parlament».
Pel seu costat, la diputada del PSIB-PSOE, Francina Armengol, critica que la «por i la crispació» del PP dificulta la modernització de l'Estat. La socialista Francina Armengol criticà ahir, en la seva intervenció, que la «crispació i la por» que el PP ha intentat instal·lar «dificulta la necessària tasca de modernització» de l'Estat. La diputada va demanar als populars lleialtat a l'acord signat al Parlament balear, tot i «les campanyes, les reticències i la contradicció» que suposa oposar-se a reformes semblants a altres comunitats; i els recordà que els socialistes han decidit apostar per l'acord «malgrat que no coincidiem al cent per cent en alguns aspectes».
Armengol defensà l'Estatut balear perquè «és bo» pels ciutadans, perquè se «superen antics debats» ja que confirma l'arxipèlag com a «nacionalitat històrica», suposa un «avanç molt significatiu important en autogovern i un major sostre competencial». La parlamentària defensà la reforma institucional, que suposa la creació del Consell de Formentera, com un «pilar» , considerà «imprescindible» la millora de finançament i qualificà de just que es reivindiquin «inversions extraordinàries» per superar «el considerable dèficit inversor que arrosseguem històricament».
El diputat del Grup Mixt, Miquel Nadal (UM), demanà el suport del Congrés a la proposta d'Estatut perquè «acaba amb el dèficit històric en finançament que pateixen les Balears» i, a més, el text «s'ha aprovat sense que hi hagi polèmiques». Nadal fou el primer diputat balear a intervenir al debat de presa en consideració de l'Estatut i ho féu començant el discurs en català. El vicepresident del Consell es presentà com a nacionalista i recordà que Mallorca fou regne privatiu quan fa set segles es concedí la Carta de Franqueses, una mena d''estatut', apuntà. Nadal afegí que el nou text permetrà reforçar l'estructura institucional de les Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.