Cas Coronel encara té amitgera

«En trenta anys que fa que estic aquí, n'he vists molts, de canvis! -diu Pereta Oliver, madona de Cas Coronel de Marratxí. Primer, va ser el cementeri, llavors el pont del polígon, després feren els xalets de Cas Capità...». Cada horabaixa d'estiu, Pereta i els seus treuen la cadira a la fresca i senten el xiulet del tren quan passa. Pereta ha estat testimoni de com ha canviat l'ús del sòl en el municipi de Marratxí en els darrers trenta anys.

Aquesta possessió és l'únic redol que resta sense urbanitzar a la zona que va des del pont d'Inca fins al polígon de Marratxí. Actualment Cas Coronel ocupa una superfície de vint quarterades. Un temps eren moltes més. Es tracta d'una trinxa de terreny compresa entre el cementeri Bon Sosec i el pont que va al polígon. «Quan varen fer el pont, fa devers deu anys, jo me'n vaig cuidar de fer el dinar als homes cada dia. Els tenia a la casa gran i eren més de trenta», assenyala Pereta. Malgrat que Cas Coronel no estigui establert, aquest terreny està classificat com a urbà. En un futur no gaire llunyà, segurament es convertirà en solars per a la construcció de xalets adossats. Això és el que ha succeït en els terrenys que l'enrevolten. Són les urbanitzacions del Pont d'Inca Nou, Cas Capità, Cas Miot, Son Ramonell...

Des de fa vint anys el senyor de la possessió és Antoni Fontanet, propietari de les cèlebres Harinas de Mallorca. «Un pic mai, l'he vist! -diu Pereta-. De tot d'una que va comprar les cases. Jo seia a defora i vaig veure arribar un home pel camí. Quan el vaig tenir a prop li vaig dir 'Vós sou el senyor! Vos conec perquè vos he vist damunt el diari qualque vegada'. De llavors ençà no ha tornat pus per aquí».

Pereta viu a les cases amb part de la seva família: un fill i la nora, els néts i altra gent que hi treballa. «Fa dos anys que no hi he sembrat res -diu Pep, el fill-. El senyor em va fer saber que si li passava pel cap vendre les cases i jo hi tenia res sembrat no m'ho pagaria, i me n'hauria d'anar baldament no hagués segat». Això no vol dir que els amitgers hagin de partir aviat. Fa més de tres dècades que hi estan i no tenen cap motiu, de moment, per haver-se'n d'anar. «No crec que en Fontanet ho tengui molt bo de fer treure'm d'aquí. Jo ja era la madona abans que ell ho compràs, en temps de Don Pere Güell», diu Pereta. Encara que el senyor no visiti la casa gran mai, els amitgers no han gosat habitar-la. Viuen, com sempre, a la casa dels amos. «Feim la vida a la casa petita -diu Pep-. Però jo, els vespres, jec en una habitació de la casa gran».

La major afició de Pep és col·leccionar animals. A la part de darrere de les cases hi té, engabiats, tota casta de coloms: de casta grossa, d'escampadissa... El que més admiració provoca, segons ell, però, és un gall japonès. «És ximple com un moix, el rent amb xampú cada parell de setmanes i les plomes li tornen molt fines!», diu Pep. El que més greu li sap és que no li ha trobat colla. «El tenc aplegat amb una gallina que també és estrangera, però no és de la seva raça. Així i tot la capona de valent!», assegura.

Cas Coronel, ja l'ha feta. És una d'aquelles possessions engolides per la ciutat. Encara que pertanyi al municipi de Marratxí, està enrevoltada d'una sèrie d'infraestructures que donen servei als habitants de Palma o als que hi van a treballar cada dia. Els adossats de les urbanitzacions guaiten per darrere els garrovers de Cas Coronel i tot fa pensar que aquestes vint quarterades tendran el mateix destí. Ara per ara, els seus habitants hi viuen aliens sense poder fer plans a llarg termini, a l'espera dels designis del senyor Fontanet. Diuen que «no hi ha temps que torn», però en el cas de Marratxí ja no tornarà. L'àrea del Pont d'Inca s'ha convertit en una zona de serveis de Palma.