El gran augment de població registrat a Mallorca durant els darrers deu anys encara s'ha produït a un major ritme a la Part Forana, concretament un set per cent per sobre de la mitjana global de l'Illa i més d'un deu per cent sobre el creixement de Ciutat.
Segons dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibae) a partir dels padrons municipals, la població en els municipis de Mallorca, excepte la capital, ha passat dels 304.900 habitants de l'any 1996 als 402.048 del 2005, amb un increment del 31,86 per cent i que siginifica ja més de la meitat del total de la població mallorquina (51,7%).
El creixement de Palma se situa durant aquest període per sota d'aquestes xifres, amb un augment de població que suposa un 21,46 per cent, havent passat dels 304.250 habitants registrats en el padró de 1996 als 375.773 del 2005.
El major ritme de creixement en població registrat a la Part Forana respecte a la capital queda reflectit també en el fet que a l'any 1996, el nombre d'habitants empadronats als pobles (304.900) era pràcticament igual que els que ho estaven a Palma (304.250), mentre que al 2005 la Part Forana ja arribà als 402.048 empadronats pels 375.773 de Palma.
Àrea metropolitana
En aquest important increment de població que registra durant els darrers anys la Part Forana respecte a la capital, cal tenir en compte l'explosió demogràfica experimentada a l'anomenada àrea metropolitana, que conformen els grans municipis que envolten Palma (Marratxí, Calvià i Llucmajor) i que han viscut aquesta transformació precisament per la seva proximitat respecte de Ciutat.
Així, i en termes relatius, Marratxí és el municipi de Mallorca que ha crescut més en població des de l'any 1996 (un 57,84%). A la resta d'aquesta àrea metropolitana, el creixement relatiu també és espectacular: Calvià un 43,1 per cent i Llucmajor un 38,81. Cal recordar que el creixement relatiu de Palma durant aquesta mateix període, des del 1996, és d'un 21,46 per cent.
Els municipis que segueixen Marratxí amb un major creixement relatiu en nombre d'habitants durant els darrers deu anys són Capdepera (50,37%), Son Servera (47,42%) i Alcúdia (44,89%), que pràcticament han doblat la seva població.
El «cas Escorca»
Els únics municipis de Mallorca que han baixat en nombre d'habitants respecte de l'any 1996 són Escorca i Ariany -9 i 51 habitants menys respectivament. Aquesta dada no és massa significativa tenint en compte les seves característiques i petites dimensions. Sí que ho és en el cas d'Escorca que des de l'any 1996 hagi tengut petites variacions a excepció del 1999, quan en només dotze mesos la seva població augmentà un 12 per cent.
Cal recordar que el cens d'aquest municipi per a les eleccions municipals i autonòmiques de l'any 1999 fou motiu de polèmica. S'acusà el Partit Popular d'haver «inflat» el cens amb persones d'altres municipis que realment no residien a Escorca. Es varen trobar persones censades amb domicili a una cel·la del monestir de Lluc o al porxo d'una caseta. Després d'anys de diligències, el jutge desestimà la querella presentada pel PSM en aquest cas.
Per altra banda, durant els darrers deu anys Mallorca ha seguit la tendència demogràfica d'experimentar un increment molt superior als municipis costaners respecte dels de l'interior, encara que aquests darrers no han arribat a perdre població. També es significatiu l'increment de població a les dues capitals comarcals. Al Llevant, Manacor ha passat de 30.018 habitants a 35.908 (un 18,24% més), mentre que Inca, centre del Raiguer, ja tenia 26.504 habitants al 2005 respecte dels 21.129 de 1996 (un 23%).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.