«Molts es pensen que aquesta muntanya no és difícil i que, per tant, la poden escalar. Llavors, hi moren. El que passa és que molts vénen a doctorar-se a l'Everest sense haver fet la carrera». Així de clar s'expressa el famós escalador italià Simone Moro, sobre els riscs de l'ambició a l'alta muntanya. «S'ha perdut el sentit de la humilitat», sentencia.
Moro és als peus de Sagarmatha, la deessa mare de la Terra, per provar la travessa inèdita i en solitari per l'aresta del Lhotse (8.414 m) cap a l'Everest (8.850 m) pel coll sud (8.000 m). Si ho aconsegueix, Simone haurà obert, a més, una quarta ruta d'ascens a la quarta muntanya més alta de la Terra des del camp 3 (7.300 m), sobre la vall del Silenci, per un corredor verge fins a un cim secundari, i d'aquí per l'aresta fins al principal. Ahir compartí una estona d'esplai amb els membres de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006», amb els quals conversà un parell d'hores i assaborí un te amb llet.
Sobre el seu repte, l'escalador comenta que «sempre m'ha estranyat que al cap de cinquanta anys de la primera ascensió, el Lhotse només tingui tres rutes obertes, una per la cara oest -la clàssica- i dues per la cara sud. No tinc res contra les rutes clàssiques, però no són el meu estil». Conscient dels perills que presenta la seva empresa, Moro insisteix que «no escal per ambició, sinó per divertiment: l'ambició mata».
Nascut a Bergamo (Itàlia) fa 38 anys, Simone Moro és un figura mediàtica de l'escalada internacional, i no se n'amaga. Llicenciat en educació física, ha fet de la muntanya la seva professió, per la qual cosa s'entrena quatre hores cada dia al gimnàs i a la paret de roca o de gel, depenent d'allà on es trobi. A més, corre devers 500 quilòmetres al mes. En el seu currículum, hi figuren les ascensions a cims de vuit mil metres com l'Everest, el Lhotse, el Sisha Pangma, el Cho Oyu i el Broad Peak. El seu nivell d'escalada esportiva és de 8b, dos graus per sota del màxim, mentre que en la pràctica dedry tooling -una nova modalitat d'escalada amb piolet damunt roca i gel- ha aconseguit un nivell d'M11, tan sols un grau per davall del superior.
Mentre s'acomiada dels mallorquins, l'alpinista italià afirma que vol venir a Mallorca per obrir noves vies. «M'han dit que és una illa molt bella i he sentit parlar molt de la seva roca. Quan pugui, hi faré una escapada per fer allò que més m'agrada».
Als mallorquins els ha tocat jugar el joc de la paciència abans del que tenien previst. La copiosa nevada dels darrers dies i les morts dels xerpes divendres els han demostrat que val la pena esperar. Tot i el retard d'una setmana en els seus plans, Oli i els dos Tolos pujaran avui al camp 1 (6.100 m). Val a dir que la seva situació és semblant a la de la resta d'expedicions que han acampat a la glacera del Khumbu: cap d'aquestes no té instal·lat a hores d'ara el camp 2, a 6.400 metres d'altitud.
Atès que l'autoritat competent del Nepal, el rei Gyanendra, ha abdicat, només s'ha d'esperar que el temps acompanyi i que els nostres escaladors puguin posar en marxa, d'una vegada, el seu dispositiu d'assalt a la gran muntanya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.