La població autòctona és ja minoritària a un terç dels barris de Palma

A zones com Cala Major, més del 48% dels habitants empadronats el 2006 són estrangers

TW
0

La població autòctona era ja minoritària a començament d'enguany en 27 de les 88 barriades de Palma, és a dir, en un terç de les zones del municipi. A més, s'ha de puntualitzar que per autòctona entenem la nascuda a les Balears, independentment de si són fills d'immigrants o de matrimonis mixtos i de si han heretat la llengua i la cultura pròpies de les Balears.

Aquesta realitat ha quedat reflectida en les dades del padró del 2006, facilitades aquesta setmana pel Servei de Població de Cort a Diari de Balears.

A més, segons es recull en l'informe estadístic, algunes zones que ja concentren més població nascuda a la resta de l'Estat espanyol o a l'estranger que originària de les Balears es troben al centre històric o a les rodalies. Aquest és el cas d'alguns barris cèntrics com la Llonja-Born, Sant Jaume, Sant Nicolau, Cort, la Missió, el Sindicat i el Jonquet.

Tanmateix, és principalment en algunes zones de Ponent i de les proximitats de Son Cotoner, es Fortí, Son Gotleu, Foners, la Soledat i l'Arenal on s'agrupen la major part de barris on la població forana ja és majoritària.

Així, tenim a Ponent barriades com Sant Agustí, Cala Major, Portopí, la Bonanova, el Terreno i Son Armadans, on ja hi ha més estrangers i peninsulars que no autòctons. Fins i tot en el cas de Cala Major i Sant Agustí els que tenen un passaport diferent de l'espanyol representen el 48'03 i el 43'32 per cent de la població, respectivament.

Tanmateix, a pesar d'aquesta realitat, en l'actualitat cap institució no ha posat en marxa un pla de xoc d'integració sociocultural a Palma, que per altra banda ha estat reclamat per alguns sindicats, associacions d'immigrants i l'Obra Cultural.