El Dimecres Bo guanya força any rere any

Eren les vuit de la tarda i els carrers d'Inca ja eren un anar i venir de gent que es preparava per viure una llarga nit. Els cellers de la ciutat estaven plens de gom a gom i la gent s'hagué de traslladar als pobles veïns per poder trobar un lloc on sopar amb els amics per després tornar a Inca i començar la festa.

Les sis carpes situades als carrers més cèntrics d'Inca i les corresponents barres dels bars oferiren diferents ambients on tothom pogué trobar el seu lloc.

La festa durà fins ben entrada la nit, quan la marxa dels joves donà pas a la col·locació de tots els estants que havien de formar la fira del Dijous Bo. La música dels bars sonà fins les 5.30 hores de la matinada i la gent amb poca son encara cercava un local on poder berenar per anar a dormir unes hores i tornar a sortir al carrer a viure l'esperat Dijous Bo, encara que també n'hi havia que de la marxa anà directament a treballar.

Inca ha estat durant dos dies una aglomeració de gent incessant i això provocà que alguns serveis quedassin saturats, com per exemple els caixers automàtics, que a la una de la nit ja no deixaven treure diners pel gran nombre de gent que els havia usat.

L'aparcament del cotxe també fou un problema per molta gent, ja que el 60% de la ciutat estava tancada al trànsit i el gran nombre de persones que es traslladà en cotxe hagué de caminar una bona estona fins arribar al centre. També es trobà a faltar el servei de tren durant la nit. Alguns esperaren fins el primer tren del matí per tornar a les seves cases.