Els immigrants han estudiat més anys que els originaris de les Illes Balears

Aquesta norma afecta tant els procedents de la Península com els estrangers

TW
0

Els immigrants que arriben a les Illes Balears, tant els peninsulars com els que no disposen de la nacionalitat espanyola, tenen una mitjana de més anys d'estudi que les persones nascudes a l'Arxipèlag.

Segons l'estudi Nivell educatius dels municipis, províncies i comunitats autònomes, editat per l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics, mentre que la mitjana d'anys estudiats pels residents a les Illes Balears és de 7'56, els nouvinguts d'altres comunitats en presenten una de 7'93 i els de l'estranger, una d'encara més alta, fins a 8'84.

Norma
Com a norma d'aplicació general, s'observa que les persones residents al mateix municipi on varen néixer tenen un historial acadèmic pitjor que aquelles que s'hi han traslladat, amb les excepcions de les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid i Euskadi.

De tota manera, i com es pot observar en el gràfic adjunt a aquesta informació, els immigrants espanyols que arriben a les Balears tenen un nivell educatiu més baix que els qui s'han desplaçat des d'altres comunitats. Tan sols han estudiat menys anys aquells que fixen la seva residència a Catalunya, al País Valencià o a Euskadi.

En relació amb els estrangers, aquestes persones tenen una formació superior a la mitjana dels desplaçats en el conjunt de l'Estat espanyol.

Si es relacionen les dades educatives dels immigrants espanyols amb la regla general formulada més amunt, la formació inferior dels qui arriben a les Balears tan sols es pot explicar pels trets especials del mercat laboral de l'Arxipèlag, caracteritzat per l'abundància de llocs de feina que requereixen una qualificació professional escassa.

Les mateixes dades demostren que, si a Catalunya a Madrid o a Euskadi la immigració hi té una funció complementària respecte de la població autòctona en el mercat de treball, a les Illes, almanco en el cas dels nouvinguts espanyols, solen ocupar els mateixos àmbits o nivells professionals que els autòctons.

De la mateixa manera, l'estudi indica que a Euskadi, Catalunya, Madrid o al País Valencià la immigració suposat una reducció del nivell educatiu mitjà als seus municipis, mentre que a la resta de territoris el fenomen ha estat l'invers.

Tòpics
El treball de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques qüestiona alguns dels tòpics que s'han escampat aquests darrers anys sobre els nouvinguts al nostre arxipèlag.

De fet, i com han assenyalat alguns historiadors, des del segle XIX els indicadors sobre el rendiment acadèmic a les Balears se situen entre els més baixos de tot l'Estat.