«L'enquesta del Govern sobre la llengua i els joves obvia l'impacte de la immigració»

Què us ha semblat l'enquesta que ha presentat la Conselleria de Presidència i Esports?
-Hi ha dades interessants, perquè qualsevol enquesta ofereix sempre informació. No obstant això, hi ha una sèrie de coses que s'haurien pogut millorar o fer d'una altra manera. Per exemple, quan demanen sobre coneixements lingüístics, hi ha dues opcions: «no el conec» o «el conec». Què vol dir conèixer una llengua? Jo, el rus, el conec, per exemple.

-Sabeu que existeix.
-Efectivament. Hi ha errades més greus. En cap moment creuen els valors amb la procedència geogràfica dels enquestats. Tan sols diferencien entre espanyols i estrangers. Des del punt de vista lingüístic, què té més un estranger o un espanyol nascut a Badajoz, per exemple. El que determina moltes de les diferències que hi pugui haver és la procedència de dins o fora de l'àmbit catalanoparlant. En canvi, creuen el coneixement del català amb la dimensió del municipi, grups d'edat, ideologia, etc. Darrere totes les quantificacions, s'hi amaga el component de procedència. L'enquesta obvia el fenomen migratori.

-Què voleu dir?
-Que, si a Palma surt un nombre molt elevat de castellanoparlants, és perquè hi ha més població immigrant, externa a la nostra àrea lingüística, que en municipis més petits. En l'oposició joves/persones més grans també s'amaga el mateix fenomen, el component immigrant en els grups d'edat majors és menor. En resum, l'enquesta no tracta la variant més important de totes. Fa un tall sincrònic i això, des d'un punt de vista lingüístic, no serveix per a res. El que val és el procés, el fet d'indicar una direcció. És cert que retrocedim, però hi ha un component nou, la població immigrant. Hem de saber cap on va aquesta població. Per exemple, és absolutament normal que el castellà sigui la llengua familiar en famílies que vénen de fora.

-Heu detectat cap paral·lelisme entre els resultats de l'enquesta i les polítiques lingüístiques propugnades des de les institucions?
-Es demostra que aquells que s'acosten més a l'ideal teòric del Govern d'un domini similar de les dues llengües són aquells que segueixen un procés que no agrada al Govern, de més ensenyament en català, que és de sentiment nacionalista. Per tant, ens haurien de demanar qui són els oberts i qui són els tancats? D'alguna manera, el Govern se n'hauria d'assabentar.

-Com hauria de reaccionar l'Executiu amb aquestes dades a la mà?
-En circumstàncies com les nostres, que el Govern apunti cap a una societat monolingüe en català donarà com a resultat ciutadans bilingües o plurilingües. En canvi, si apunta cap a una societat bilingüe, el resultat seran ciutadans monolingües. I això per què? Perquè la societat és molt més del que fan les institucions, molt més del que fa l'escola. Si volem anar cap a la igualtat, els elements que donen preferència al català no s'han de reduir, sinó augmentar. Què ha fet IB3 en el camp de l'oferta de pel·lícules? Ha incrementat l'oferta en castellà. Si el Govern vol aconseguir una societat bilingüe ha d'apuntar en una direcció contrària a l'actual.

-Com?
-Fent créixer la presència del català en tots els àmbits que són al seu abast. No pot entrar a legislar dins la vida familiar; difícilment pot intervenir sobre productes que vénen de fora. Ha d'actuar en educació, en l'administració, intentant donar importància des del punt de vista social al coneixement del català, etc. Aquí, si hi aplicam el 50%, anam malament, perquè tota la resta és en castellà.

-És el que ha dit el Consell d'Europa.
-Sí. El Consell d'Europa no és contrari al plurilingüisme. Si la immersió hi fos contrària, no dirien això. D'altra banda, això que afirma aquesta institució és també allò que els tècnics i els professors han dit. La societat ha d'establir els objectius, però són els professionals i els tècnics aquells que s'han d'encarregar de complir-los. La gent, més que repartiments proporcionals dins l'escola, vol que els seus fills aprenguin les dues llengües. Això tan sols s'aconsegueix amb més presència del català.

-En un estudi coordinat per Pere Salvà es va constatar que els immigrants europeus tenien una actitud més tancada cap al català que els immigrants del sud. A què es deu això?
-Els del sud vénen a cercar feina, per motius de subsistència. Dels altres, n'hi ha que vénen amb la idea de treballar en una empresa de la seva nacionalitat, o per muntar un negoci adreçat als seus compatriotes, o per simple lleure. Probablement, els que arriben del sud ignoren més la situació, vull dir que no tenen prejudicis. Els europeus molts de pics arriben amb la idea que a Espanya es parla espanyol i punt. Així mateix, els del sud estan molt avesats al plurilingüisme. No hem d'amagar tampoc que una part dels residents europeus se sent per damunt de la població d'aquí.

-No ha canviat res?
-Tot i que en un percentatge encara molt petit, crec que sí. Han vist que els seus fills van a escoles d'immersió lingüística i, a més de no perdre la seva llengua, saben usar català i castellà. Majoritàriament, aquest col·lectiu vol que els seus infants dominin les dues llengües. De tota manera, el Govern s'hauria d'esforçar més en la projecció exterior, perquè vénguin assabentats de quina és la situació lingüística.