ERC supedita els pressuposts que es tramiti la seva llei de llengües

Vol que el català tengui caràcter oficial dins l'Estat espanyol

AgènciesPalma10/09/05 0:00

ERC advertí ahir que exigirà al PSOE la tramitació parlamentària de la proposició de llei que presentà dimarts passat al Congrés perquè el català, l'euskera i el gallec tinguin el caràcter de llengua oficial de l'Estat espanyol, igual com el castellà, com a condició «clau» al suport del partit als socialistes en els pressuposts generals de l'Estat.

En roda de premsa, el diputat d'ERC, Joan Tardà, es mostrà convençut que els socialistes aprovaran la tramitació de la proposició de llei de protecció i promoció de les llengües espanyoles diferents al castellà, un pas que, segons ell, seria «extraordinari», i expressà la seva confiança que la llei estarà aprovada quan conclogui la legislatura.

«Certament, la tramitació parlamentària de la proposició de llei és un aspecte clau» per al suport d'ERC al PSOE en els pressuposts, recalcà Tardà, qui destacà que per primera vegada s'ha presentat al Congrés una llei de llengües que arriba «amb 25 anys de retard», un període que, segons va subratllar, s'ha caracteritzat per una «invisibilitat de la llengua catalana».

El portaveu va ressaltar que la Constitució espanyola disposa de diversos articles que fan menció a la «riquesa de les modalitats lingüístiques d'Espanya», que suposen «un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció», i que responen a «una voluntat de justícia i restitució històrica».

La proposició de llei que, segons Tardà, serà presentada a Madrid a finals d'octubre o principis de novembre pel president d'Esquerra Republicana, José Luis Carod-Rovira, formula un reconeixement explícit de la riquesa i diversitat del patrimoni lingüístic espanyol, atribuint a les llengües oficials que la integren caràcter estatal, al costat del castellà.

Així, es reconeix que les llengües catalana, basca i gallega són també oficials estatalment, a més del castellà, en els àmbits competencials constitucionalment reservats a l'Estat, com també a les institucions estatals a tot el territori espanyol.

En aquest sentit, el portaveu nacionalista va explicar que la llei pretén «resoldre el deute històric» de les llengües i «resol» l'assumpte del «secessionisme lingüístic català-valencià» convertint-los en «sinònim».