L'agricultura ecològica ja ocupa 13.044 hectàrees de conreu a les Illes Balears i dóna feina a 372 productors i elaboradors. El creixement d'aquesta activitat ha estat espectacular, si es té en compte que a principi dels anys noranta encara no s'havia implantat a l'Arxipèlag.
Mentre que l'any 1991 només hi havia 11'9 hectàrees d'agricultura ecològica -totes a Mallorca i dedicades sobretot a fruits secs-, enguany ja són 13.044 -la gran majoria a Mallorca, però amb un cultiu més diversificat. Tanmateix, l'auge més important d'aquesta activitat s'ha produït durant els darrers cinc anys, quan se n'ha multiplicat per quatre la superfície habilitada i se n'han triplicat els operadors.
Aquesta evolució ha suposat que les Balears se situïn com la desena comunitat de l'Estat amb més extensió dedicada als conreus ecològics. De fet, les terres dedicades a cultius «naturals» a l'Arxipèlag representen l'1'76% del total estatal.
L'illa de Mallorca és la que concentra el major nombre d'hectàrees ocupades per aquesta classe de producció (en tota, 10.371 de les 13.044 hectàrees) i el major nombre de productors i elaboradors (un 78%).
Quant a la superfície conreada a les Balears, un 35% són boscs i recol·leccions silvestres; un 31% són pastures i farratges; un 16%, fruits secs; i un 12%, cereals i lleguminoses. La vinya, els arbres fruiters i les hortalisses i els tubercles suposen un 1%, de manera respectiva. De les 13.044 hectàrees ocupades, un 9% es troba en reconversió, per adaptar-se a les exigències d'aquesta denominació, mentre que un 6% té la qualificació de terrenys de primer any.
Segons les dades del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica -CBPAE-, per maig d'enguany hi havia a l'Arxipièlag 297 productors i 75 elaboradors. La directora tècnica de l'entitat, Aina Calafat, destacà l'augment important d'empreses elaboradores, una dada que considerà «positiva» perquè permet tancar el cercle de la producció, garanteix un major marge de benefici per als operadors i facilita la sortida al mercat d'aquests productes.
Així mateix, Calafat posà èmfasi en l'increment significatiu que ha tingut la ramaderia ecològica. En aquests moments, hi ha a les Illes 203 explotacions ramaderes inscrites al CBPAE, 90 de les quals produeixen carn d'oví; 33, ous; 31, carn de porcí; i 22, carn de vacum. La llet de vacum, i de cabrum o la carn de les aus també es comercialitzen a les Balears sota paràmetres ecològics.
Les condicions meteorològiques de les Illes han permès que una activitat com la ramadera, amb marcat caràcter tradicional, no necessiti grans canvis per adaptar-se a les exigències de la producció ecològica. Per això, han estat molts els qui han optat per substituir aliments i medicaments per poder comercialitzar els seus articles alimentaris amb etiquetes que els donen un major valor afegit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.