La piscina pública que no té accessos

D'aquesta manera, l'única forma d'arribar a aquestes instal·lacions és des de l'interior de la mansió del periodista madrileny o, en el seu defecte, fent un recorregut nedant que implica, a més, una arriscada escalada per les roques escarpades que envolten la casa. Fer tot el recorregut per mar fins a arribar a les escales també és possible, però la gran quantitat de roques relliscoses del fons i la poca profunditat de l'aigua fan l'operació molt complicada i esdevé un perill ostensible.

L'ús públic de les instal·lacions està suspès des del passat 17 de maig, data en què el director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient, José Fernández Pérez, adoptà la resolució que concedeix un termini de tres mesos al director del diari El Mundo perquè construeixi accessos públics a l'esmentada piscina, de la qual ha gaudit, fins a la data, de manera exclusiva.

Malgrat que el dret de trànsit roman inviolable, l'abruptesa del terreny, l'existència de barreres deliberades com els murs exteriors i l'absència d'accessos practicables per terra ferma compliquen fins a límits inassequibles per a la majoria exercir aquest dret.

La piscina, que ahir romania buida, s'alça com un vaixell fantasmagòric encallat en aquest tros de costa que, contra el que marca la llei i les condicions prescriptives de la concessió administrativa que li fou atorgada per Jaume Matas el 2001, té ús privatiu.

Les dues escales que descendeixen fins a la mar són únicament utilitzables des de l'interior del domicili, igual que l'àmplia terrassa i el solàrium que complementen la instal·lació.

Els murs de contenció que hi ha en tot el recinte han estat distribuïts de manera estratègica, fins al punt que fan del tot impossible el trànsit per la zona per via terrestre. Així, l'única opció que queda a qui hi vulgui passar és ficar-se a l'aigua.