Dia de descans i perruquer a Namche Bazar

L'expedició es recupera de l'esforç que va fer a la marató

TW
0

Joan C. Palos

L'expedició mallorquina es recupera de l'esforç fet a la marató de l'Everest. Avui és previst que arribi a Namche Bazar la caravana de iacs i xerpes que partí ahir del camp base amb tot el material. Mentrestant, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) es recuperen de l'esforç fet a la marató i alguns d'ells aprofiten per donar un nou aire a la seva fesomia.

«Espotonats, però ben arreglats». Aquest és el nou lema dels expedicionaris mallorquins, els quals -llevat d'Oli, qui continua fidel al seu intocable i peculiar pentinat- posaren el seu cap en mans de l'estilista de Namche. «Per 400 rúpies nepalís (devers cinc euros), val la pena arriscar-se», pensaren «els dos Tolos». I així ho feren, entregant-se de cos i ànima a les estissores del perruquer Suresh Thakur.

Tirat a un costat del petitíssim i escassament net local, es podia veure un rètol patrocinat per l'oficina de turisme del país donant la benvinguda a la «moderníssima» perruqueria d'homes i dones: «Welcome to the new modern hair dresser -ladies and gents-. Visit Nepal, 1998. Namche». Penjats de la paret, un retrat dels reis del Nepal, una estampa religiosa i un mostrari de pentinats d'home que semblava tret d'una fotonovel·la, d'aquelles que es veien a les perruqueries de senyores dels anys 70.

L'escena era per llogar-hi cadiretes. Asseguts a la trona, Tolo Quetglas i Tolo Calafat -en aquest ordre- es deixaren repassar cabells i barba en una mena d'acte de fe per bé de la seva pròpia higiene i bellesa. Alhora, des del portal i mentre una dona li grapejava meravellada les «rastes», Oli els recriminava que no haguessin volgut esperar a arribar a Katmandú per restaurar la seva deteriorada imatge després de prop de dos mesos de vida semi-salvatge.

Al final, tots tres acabaren fent una berenada de xocolata desfeta i pastís de poma a una pastisseria de Namche, on la proximitat de l'estiu i del monzó es nota per l'escàs ambient que es respira al poble. A final de maig, els trékkers ja han acabat les seves passejades per la regió del Solu-Khumbu i la majoria d'expedicions ja han desmuntat les seves respectives paradetes al camp base de l'Everest.

Tots els corredors de la marató de l'Everest reberen ahir els honors de l'organització de la carrera en el decurs d'un acte celebrat a un -l'únic?- pub de Namche Bazar. Els embaixadors d'Alemanya i de França al Nepal, Franz Ring i Michel Jolivet, presidiren l'entrega de medalles i diplomes a la qual assistiren tots els participants -la majoria xerpes- i que acabà amb una degustació de plats típics del país.

Els escaladors mallorquins reberen la certificació per haver participat a la tercera edició de la Tenzing-Hillary Everest Marató 2005. Tot i que fou Tolo Quetglas el més afortunat, ja que rebé, a més de la medalla i el diploma, 8.000 rúpies (devers 60 euros) per haver-se classificat com a «tecer estranger». «Ja tenim per un sopar», exclamà el beneficiari, qui prometé als seus companys invertir els doblers en un bon àpat a la pizzeria «Fire and Ice» de Katmandú.

Finalment, l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» se sumà a la festa organitzada pel club de joves de Namche amb motiu de la cursa i a la qual tothom ballà al ritme de la música de Mingma Sherpa & The Mongolian Group.