Una princesa del poble i per al poble

La seva mirada neta i penetrant carregada d'expressivitat no deixa ningú indiferent i fa protagonista tot el que mira, sempre amb una innata curiositat. Veure Letícia entre el poble fou, amb diferència, el millor de la vertiginosa setmana reial. Sabent-se centre de totes les mirades, amb les nàusees de l'embaràs que l'obligaven a estrènyer els punys per no fugir corrents i amb grans dosis de cansament, aguantà sempre el contacte amb el poble mostrant un gran somriure. Felip ha sabut triar. Letícia és una princesa del poble i per al poble i ell és un príncep alabat per la seva esposa.

A Menorca, Eivissa i Formentera, la parella gaudí d'allò més. A Menorca, fins i tot Felip s'emocionà en alguns moments per la gran rebuda amb què els acolliren i el cas desbordat que feien a la seva esposa. Per tot allà on anaven, era Letícia la que el poble volia i ell ho agraïa. Era ella la que s'interessava per les coses. La que, sota un sol de justícia, demanava als artesans d'Eivissa com elaboraven els productes; la que sol·licitava un sac de patates a sa Pobla per coure-les a La Zarzuela, o la que tenia sempre el detall de saludar la premsa. Palma, la gèlida Palma, fou la gran perdedora. Perdé la partida amb molta diferència respecte les altres illes o de la Part Forana.

En un any en què Letícia ha deixat de tenir llibertat, dinar del que li véngui de gust, vestir com vulgui o entrar en una llibreria a mirar les darreres novetats... la princesa ha après molt. Se'n comenta que és com un infant que absorbeix tot el que li diuen. Estudia hores i hores i es prepara per a totes i cada una de les passes que ha de fer... Però, tot i així, els actes oficials encara se li resisteixen. Els aguanta de manera estoica, però de moment no s'hi sent bé, no hi va segura. En cap instant no se separa del príncep, que sempre li fa costat donant-li la maneta, agafant-la per les espatles o intercanviant comentaris fora de protocol en veu baixa i a cau d'orella... En aquests casos, el príncep la salva. Un príncep enamorat fins al moll de l'os, molt més planer i divertit que quan era fadrí.

En els seus discursos, de molt més nivell que els dels polítics locals, i en els quals Felip no ha dubtat a fer ús d'un català amb trets mallorquins tan bé com n'ha sabut, Letícia l'ha escoltat amb enlluernada atenció. Es nota que sent admiració per ell. Tot i així, és ella qui marca el ritme de la parella. Després de les recepcions i dels actes oficials, la princesa no troba el seu lloc. Té pressa per partir i ho deixa veure. Hi cap una certa disculpa pel seu estat i pel cansament arran d'una agenda intensíssima, però són la part principal de la seva feina i a les Illes ha partit abans d'hora de tots.

En aquests casos, quan veu una cara coneguda, com la de Chenoa en el sopar de la cultura, la cara se li il·lumina. Cosa ben lògica, d'altra banda. No dubta a beure més d'una Coca-cola light o a treure's de la bossa un abrillantador de llavis per retocar-se'ls a la vista de tots els convidats. A la seva sogra, la reina Sofia, aquest gest no li passaria mai pel cap i ella el fa amb l'espontaneïtat de qualsevol jove. En aquests actes ja ha après a mantenir-se en un pla secundari. És el príncep que hi du la veu cantant. Es veié ben clar quan una allau de periodistes es dirigí cap a ella amb motiu de la seva futura maternitat. Agafats de la maneta, era ell qui responia. Letícia sols comentà com es trobava. Una breu resposta sense entrar en detalls, mentre que Felip contestà més de deu preguntes.