El PSM vol un Estatut amb lliure adhesió a l'Estat i autodeterminació

El secretari general del PSM, Biel Vicens, presentà ahir les propostes del seu partit per al preàmbul i el títol primer de l'Estatut, sorgides d'una comissió constituïda per nacionalistes de les quatre illes, i que es debatran en ponència parlamentària la propera setmana. Els nacionalistes ja han advertit que no acceptaran un Estatut fet a Madrid i consideren que no n'hi ha prou amb una simple reforma perquè cal un nou redactat.

Un redactat que permeti les Illes Balears proclamar el «dret inalienable a l'autodeterminació», «la voluntat lliure de participar en un Estat espanyol plurinacional» o «la voluntat d'aprofundir en els vincles d'identitat i de nacionalitat comuns amb la resta de Països Catalans». El nou Estatut del PSM també atorga l'estatus de nacionalitat històrica als «pobles» de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Pel que fa a la llengua, la catalana seria l'única pròpia i oficial a les Illes -ara també ho és la castellana- i tots els ciutadans tendrien no només el dret d'usar-la, com fins ara, sinó també «el deure de conèixer-la». La llengua pròpia seria també la llengua d'ús a les institucions i administracions públiques de les Illes.

Pel que fa a la bandera, es reconeix l'actual com a oficial i les de cada illa com a oficials en el seu propi territori. Així mateix, s'estableix que aquestes seran presents a «totes» les institucions públiques, no només a les locals, i actes oficials. Finalment, la bandera tradicional de l'antiga Corona d'Aragó, «amb quatre barres roges horitzontals sobre fons groc», es recupera com a «símbol històric propi» de les Illes i podrà ser usada en actes públics i commemoracions.