Les raons de l'èxit d'un sistema educatiu

Un abisme separa les característiques de l'escola finesa, la millor del món, de la de les Illes Balears

TW
0

B.P.Palma.
Els indicadors econòmics de les Illes Balears situen la Comunitat Autònoma per sobre de la mitjana europea. No obstant això, l'Arxipèlag lidera el fracàs escolar a Espanya, un Estat que ha quedat a la coa de l'Informe PISA 2000 -Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants, d'acord amb les segles angleses-, realitzat per l'Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic -OCDE. A l'altre extrem, amb els majors percentatges d'èxit i d'aprofitament escolar s'hi situa Finlàndia. És lògic demanar-se quines són les característiques del sistema educatiu d'aquest país nòrdic per aprendre'n i per sortir del pou escolar de la Comunitat Autònoma.

La ministra d'Educació finlandesa n'ha donat algunes claus. Per començar, gratuïtat absoluta. Les famílies no han de pagar ni els llibres ni la resta de material escolar que empren els alumnes. A les Balears, tot i les reiterades declaracions dels polítics, encara no s'ha aconseguit que els llibres de text siguin de franc. A Finlàndia, el transport i el menjador escolar gratuïts queden garantits per a tothom fins al final de l'educació bàsica. A les Illes Balears no totes les escoles tenen menjador ni transport. Les institucions concedeixen beques a les famílies.

A la nostra Comunitat Autònoma, el Govern defensa les línies del sistema educatiu que prefigura la LOCE. Per exemple, hi figura la separació dels alumnes d'acord amb el seu rendiment per itineraris educatius. Aquesta possibilitat queda del tot exclosa en el sistema escolar finès. Així s'ha aconseguit un autèntic rècord: Finlàndia és el país on menys diferència separa els alumnes amb bon rendiment dels que menys aprofiten els recursos educatius. Els pedagogs addueixen que la raó d'aquest triomf és impartir la classe pensant sempre que no es pot deixar ningú endarrerit, que s'ha de prendre com a referència el qui va darrere.

D'altra banda, a les Illes Balears un alumne ha d'abandonar l'escola on s'ha format quan arriba als 12 anys. Al país nòrdic, no hi ha instituts. L'escolaritat de l'alumnat transcorre al mateix centre entre els sis i els setze anys. La formació del professorat és un dels orgulls del sistema d'ensenyança propi d'aquest país escandinau. La carrera dura sis anys i prepara tant en la matèria específica com en les tècniques pedagògiques per impartir-la. El professor és una de les figures més valorades socialment i es mostra molt motivat.

A les Balears, la carrera de magisteri dura tres anys. El professorat és un dels col·lectius professionals més afectats per la depressió i per altres malalties psicològiques. L'èxit del mètode finès no es limita a l'educació bàsica. Com és obvi, també s'estén a la superior: un 71% dels finlandesos acaba ingressant a la Universitat. Les Balears són la Comunitat Autònoma amb menys índex d'universitaris en un Estat que no lidera cap estadística en aquest sentit.

L'escola privada gairebé no existeix a Finlàndia. Hi ha lliure elecció de centre escolar. Quasi tothom tria el col·legi que té devora ca seva. La raó: els centres tenen els mateixos serveis. De manera curiosa, cap dels aspectes que singularitzen el sistema finès no ha protagonitzat els debats educatius que s'han promogut des de l'Administració educativa autonòmica.