La gent mostrà la seva indignació i malestar. La crispació fou molt intensa a la Real. | M.CANYELLES./J.TORRES.

TW
0


La romeria de Sant Bernat va ser molt calenta, però molt. La concentració de partida va ser a Cort a les set i mitja de l'horabaixa. Allà, Cirer, vestida amb calçons de retxes blanques i vermelles i una camisa tota vermella amb una flor estampada a l'esquena, i el seu equip xerraven animats, com si fos una romeria normal.

Mentrestant, ja feia un parell d'hores que circulava un missatge de mòbil que deia: «Avui a les 20.00 hores veniu a la Real a 'rebre' la batlessa i la seva romeria. No oblideu els xiulets. Salvem la Real. No al macrohospital. Passau-ho».

Quan la comitiva de Cirer arribà al camí de la Real es topà amb unes vuit-centes persones, i del xoc en sortiren espires. Eren veïns de la Real, membres de la plataforma independentista, joves nacionalistes i altres persones contràries a les infraestructures programades pel Govern en aquell espai.

No hi va haver incidents greus, però per moments la tensió a l'ambient feia pensar que les coses no acabarien així. De fet, al final la Policia Nacional optà per incorporar un escut protector i una escopeta amb bales de goma, perquè la situació no pintava gaire bé.

Hi hagué un policia nacional amb un trenc al cap, gent que va rebre porrades, empentes violentes i alguns tocs entre els manifestants i els policies, i entre els manifestants i simpatitzants del grup popular.

El camí que hi ha entre el lloc on toparen els manifestants i l'equip de govern de Cort normalment es fa en cinc minuts, però ahir Cirer i els regidors es torbaren prop de tres quarts d'hora. Durant aquest període de temps foren insultats, especialment la batlessa, a qui en algun moment se li escaparen unes llàgrimes en escoltar que la tractaven de «poca vergonya» reiteradament. Alguns dels manifestants s'assegueren davant l'entrada del monestir per impedir-hi l'entrada del grup de Cort.

A l'accés del monestir de la Real s'hi podien llegir pancartes com «L'assassí sempre torna al lloc del crim» o «No al macrohospital». I el so de les casseroles i dels xiulets fou permanent. I a estones s'hi afegia la tonada d'un corn i d'algunes palanganes de ferro colpejades amb força. En tot moment la pressió fou màxima i la suor no aturava de regalimar dels fronts de tots els assistents.

Just hi hagué un descans: en els dos-cents metres abans d'entrar al monestir i dins l'edifici. Un pic acabada la romeria, la batlessa manifestà que «jo no he vengut aquí per provocar i això que he vist m'ha sabut molt de greu. No em pensava mai que la meva presència aquí pogués originar uns incidents com aquests. Crec que ha estat una falta de respecte».

El portaveu socialista, Antoni Roig, condemnà la «violència de l'acte», però, d'altra banda, el mateix Roig qualificà Cirer de «prepotent per haver-hi anat, perquè des de l'oposició ja li havíem advertit que la situació estava molt crispada». El portaveu del PSM, Pere Muñoz, demanà la «dimissió de la batlessa per haver insistit a venir sabent com estaven els ànims».

L'exconsellera de Salut Aina Salom i el portaveu d'EU-Verds a Cort, Eberhard Grosske, foren altres dels polítics que assistiren a aquest esdeveniment. Allà hi havia molta ràbia continguda.