El Suprem absol «Diari de Balears» en considerar «exacta» una informació

Manuel Varquiel va ser detingut i presentat a l'autoritat judicial, fets dels quals informà aquest diari. Arran d'aquella notícia, Varquiel interposà una demanda de protecció del dret a l'honor que va ser desestimada en primera instància pel magistrat del Jutjat número 2 de Palma, Diego Jesús Gómez-Reino Delgado. El docent, tanmateix, presentà un recurs, que va ser estimat el 1998 per la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Palma, la qual condemnà Diari de Balears; el seu director, Miquel Serra; i el periodista David Oliver, a indemnitzar Varquiel amb dos milions de pessetes en lloc dels 20 que ell demanava.

Però l'advocat Salvador Perera, en representació del diari i dels seus periodistes, presentà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Ara, la Sala Primera d'aquest alt tribunal ha «cassat i desestimat» la sentència de l'Audiència palmesana i ha confirmat plenament la del magistrat de primera instància.

La sentència del Suprem, que s'inserirà a la col·lecció Legislativa i que servirà per a la jurisprudència en casos semblants, ha estat pronunciada pels magistrats Ignacio Sierra de la Cuesta, Clemente Auguer Liñán, Xavier O'Callaghan Muñoz, Rafael Ruiz de la Cuesta i Antonio Gullón Ballesteros, que en va ser ponent.

El Tribunal Suprem determina que «la notícia que podria ocasionar la deshonra és la de la detenció d'una persona a la qual se li imputa un acte vandàlic, com ara la crema d'un vehicle, i aquest fet (la detenció) va ser cert i veraç. Quant als mòbils, el periodista tractà de trobar contestació a aquesta pregunta i trobà dades que li permeteren estimar que en el rerefons d'aquest acte greu hi havia motius de xenofòbia.

En aquest sentit es basà en manifestacions de tres persones davant la mateixa Guàrdia Civil que va fer la detenció, que conectaren el demandant amb conductes i amb actituds d'índole racista i xenòfoba; les declaracions de qui va ser el misser de l'actor, realitzades al mateix Diari de Balears, en els sentit de no comprendre com la Guàrdia Civil considerava que els mòbils dels fets que s'imputaven al seu client fossin la possible animadversió als peninsulars que habiten a l'Illa; l'informe de la Guàrdia Civil que duia el títol eloqüent de «possibles actes de racisme a la localitat de Sencelles» i, en fi, es transcriuen en el mateix sentit «declaracions de dos guàrdies civils».

Amb tot, i amb la unanimitat dels cincs membres de la Sala, el Tribunal Suprem estableix que «és indiscutible que la notícia periodística era exacta quant al fet de la detenció del demandant i el trasllat posterior a disposició judicial com a presumpte autor d'un delicte de danys contra la propietat aliena, consistent a calar foc a un vehicle del qual era titular un veí de la localitat on l'actor esmentat residia i amb el qual s'havia enemistat. També és indiscutible que les fonts d'informció del periodista apuntaven cap al mòbil del fet: xenofòbia de l'actor, com de manera detallada s'explica en la sentència de primera instància. Per tant, creim que amb aquesta es compleix el requisit de la veracitat exigit per la jurisprudència i la d'aquesta Sala, ja que el periodista adoptà les raonables cauteles per assegurar-se que era cert allò que divulgava sobre un succeït de notorietat evident en una petita població».

La sentència condemna en costs el demandant en primera instància i en apel·lació. Quant al recurs davant el Suprem, estableix que cada part satisfaci les seves.