El Govern admet que l'economia de Balears «es troba dins un clot»

El conseller Ramis d'Ayreflor situa el creixement del PIB al voltant de l'1'4% enguany

Ramis presentà ahir l'informe de conjuntura.

TW
0

El conseller d'Economia i Hisenda, Lluís Ramis d'Ayreflor, va fer ahir una nova pinzellada a la descripció d'una «preocupant» situació econòmica de les Balears. Ramis admeté que «la nostra economia es troba dins un clot i el seu creixement és feble». En aquest sentit, el Govern manté la previsió inicial d'evolució del Producte Interior Brut -PIB- de les Illes al voltant de l'1'4%, prop d'un punt i mig per sota de la mitjana estatal prevista per al 2004.

Tot això es tradueix en un comportament irregular dels principals sectors de l'economia balear. Així, mentre milloren les perspectives del sector agrari i pesquer, amb una previsió de creixement d'un 2'1%, continua la desacceleració a la indústria i la construcció manté una perspectiva d'evolució semblant a la de 2003, entre l'1'7 i el 2%. L'alça del petroli ha repercutit greument sobre els costs de transport i producció industrial. De fet, la contractació ha caigut un 2'7% i la feblesa de la demanda exterior es palesa en el descens del 17% a les vendes de calçat a la Península.

«L'increment del preu del petroli, l'enfortiment de l'euro i les taxes de creixement de l'economia alemanya» són, segons el responsable de finances de l'Executiu autonòmic, «les principals causes d'una situació d'alentiment de l'economia balear». Un fet que s'ha traduït en un increment de tarifes en el transport aeri i terrestre -del 6 i del 5%, respectivament- i, molt aviat, també en el marítim. A més, cal recordar la recessió de les vendes balears a l'exterior el 2003, amb un descens del 16'21% en les exportacions de productes industrials.

El conseller Ramis presentà ahir l'Informe de Conjuntura Econòmica de les Illes Balears. La taxa interanual en els primers tres mesos de 2004 és del 0'9%, la major des de fa dos anys. Per al segon trimestre, i en funció dels indicadors disponibles, la previsió del Govern és d'un creixement de l'economia balear d'entre el 0'9% i l'1'1%. Ramis destacà que «enguany hem continuat amb la recuperació, tot i que amb unes taxes de creixement encara febles, de manera paral·lela al que passa a la zona euro». El conseller d'Economia i Hisenda fixà les perspectives de creixement entre l'1'4% i l'1'7%.

Ramis apuntà la necessitat d'«adaptar l'oferta econòmica a la demanda existent» i defensà la fórmula escollida pel Govern de reunir-se amb els agents socials per tractar la «reconversió turística». Mentre l'entorn europeu es recupera amb més vigor que les Balears, especialment en el Regne Unit, la situació d'Alemanya continua sent preocupant.

I si durant els primers mesos de l'any la construcció continuà la seva tendència a la baixa, tot i que a menor ritme que el 2003, en el primer trimestre de 2004 el creixement del sector serveis fou del 0'9%. Ramis qualificà de «negativa» l'evolució de preus de l'oferta complementària, ja que «resten competitivitat».

Per illes, l'economia de Mallorca mostra una recuperació, mentre que Menorca manté ritmes de creixement estables i les Pitiüses arrosseguen els efectes de la mala temporada turística de 2003. Ramis qualificà de preocupant la inflació del 3'1%.