La xifra de presos de les Balears als penals de l'estranger s'ha quatriplicat

La memòria indica que els insulars estan repartits de la següent manera: 2 d'ells en presons d'Argentina, 1 a Brasil, 1 a Costa Rica, 1 a Equador, 2 a EUA}, 1 a França, 2 a Índia, 1 a Itàlia, 3 a Perú, 3 a Portugal, 5 a República Dominicana, 2 a Regne Unit, 1 a Suècia i 3 a Veneçuela.

Sis reus més de Balears apareixen a la llista, però des de la Subdirecció general de Protecció d'Espanyols a l'estranger, dependent del Ministeri d'Afers Estrangers, no s'ha pogut facilitar la seva ubicació exacta. Algun dels convictes citats, com el mallorquí d'Equador, estan a punt de ser extradits a Espanya i d'altres, en canvi, acaben de començar a complir la condemna lluny del seu país. En aquest sentit, els espanyols privats de llibertat a l'estranger són ja 1.572 (entre els quals es troben els 40 de Balears), mentre que a començaments del 2000 la xifra era de 1.330.

La majoria dels convictes de l'arxipèlag procedeixen de Mallorca, després d'Eivissa i en darrer lloc de Menorca. Gairebé tots són homes, però també hi ha algunes dones. Les presons més ombrívoles i perilloses són les de Brasil, Veneçuela, Perú i Equador, i només en aquest darrer país moriren de manera violenta el 2003 tres presos espanyols. APEX, una ONG amb seu a Madrid que es dedica a ajudar els presos espanyols a l'estranger, estima que hi ha uns 20.000 familiars afectats per aquesta dispersió en presons de tres continents.

Cada mes el cost per garantir la seguretat i la salut d'aquests condemnats pot suposar, a les famílies, desemborsaments d'entorn dels 400 o 500 euros. De fet, en les penitenciàries més dures s'hi compra tot: des de la cel·la fins a l'aigua embotellada, que pot evitar malalties com el tifus i el còlera.

Joaquín Bravo, el president d'APEX, criticà ahir «la falta de sensibilitat» del Govern balear cap aquests 40 presos de l'arxipèlag «que té abandonats». Bravo lamentà que la darrera vegada que es reuní amb representants de l'executiu autonòmic fou el 22 de desembre, quan tornà a Mallorca María Antonia Rodríguez, la jove presa dos anys a Equador, i també denuncià que s'han congelat les donacions econòmiques i els projectes d'ajuda que es posaven en marxa cada any. «Amb el Govern anterior hi havia més diàleg i els resultats eren palpables; ara, en canvi, des de la Conselleria de Presidència no ens fan ni cas», es queixà Bravo. «Aquests presos estan abandonats a la seva sort», sentencià.