TW
0

Els estudiants de Filologia Catalana de les diferents universitats de la Xarxa Joan Lluís Vives han manifestat la seva preocupació per les possibles repercussions que tindrà el Tractat de Bolonya sobre la seva carrera. Aquest document és el que regirà l'espai europeu d'ensenyament superior i preveu en un dels seus punts la desaparició de les carreres que no disposin d'un mínim de 50 alumnes de nova matriculació el primer curs. Si s'arriba a aplicar aquest punt «la carrera de Filologia Catalana només se salvaria a l'Autònoma de Barcelona, i tot i així hi ha hagut un descens important en les matriculacions», explicà Bàrbara Maria Oliver, membre de l'Assemblea d'Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears.

El document que els joves pretenen fer arribar a tots els caps de Departament de Filologia Catalana de les seves universitats també reflecteix el neguit dels estudiants de Filologia Catalana al País Valencià i les possibles repercussions que tindria el canvi de nom de la titulació pel de «filologia valenciana». «Tot i que hi ha sentències judicials que deneguen aquest canvi de nom, està recorregut», destacà Oliver.

Al mateix document, els alumnes demanen als seus caps de departament que s'informin sobre les repercussions reals del Tractat de Bolonya i que cerquin possibles solucions. Una altra de les peticions que recullen els alumnes de les diferents universitats és la unificació dels plans d'estudis per tal de facilitar la mobilitat entre els territoris, ja que «hi ha moltes dificultats a l'hora de convalidar crèdits o continguts». En aquesta mateixa línia, els joves reclamen una major informació sobre les beques existents que permeten els intercanvis entre universitats, com ara les beques Sèneca.

Un dels elements clau que s'han tractat durant el III Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana. Pere Capellà que es va cloure ahir a la UIB, han estat els usos socials del català i la situació actual de la llengua. El document de conclusions que han elaborat els assistents també preveu un punt en el qual s'insta els departaments de Filologia Catalana a una major implicació en la defensa de la llengua i els conviden a pronunciar-se a favor de la unitat de la llengua catalana.