Matas insta el PSIB a reclamar junts més doblers per a Educació i Sanitat

El Parlament aprovà per unanimitat que s'impulsi i apliqui el Règim Especial

Matas va intervenir, per sorpresa, en el debat parlamentari sobre el Règim Especial.

TW
0

El president del Govern, Jaume Matas, va irrompre ahir, per sorpresa i per primera vegada aquesta legislatura, en el debat parlamentari sobre l'aplicació del Règim Especial Balear (REB). Matas va reclamar al PSIB una «col·laboració imprescindible» en el desenvolupament d'aquesta llei i en la reclamació d'una millora en el finançament de la Sanitat i l'Educació que, segons va dir, serà el «principal objectiu» de l'Executiu en aquesta legislatura.

El cap de l'Executiu, qui justificà la seva intervenció per la importància de la qüestió que s'estava debatent, no havia intervingut fins ahir en cap debat parlamentari tret del d'investidura i el de política general. Després de la inesperada participació del president, que provocà una «qüestió incidental», tots els grups representats al Parlament van donar suport a una moció en la que es considera «insuficient» el grau de compliment del REB i es reclama a Madrid un impuls a la seva aplicació efectiva.

El responsable de l'Executiu autonòmic va demanar als socialistes que mirin «cap al futur» i col·laborin amb el Govern per reclamar conjuntament el desenvolupament del REB, després del «canvi d'escenari» en el Govern central que han suposat les eleccions del 14-M. Per Matas, la reivindicació de majors compensacions a la insularitat -aplicant el REB- ha d'anar lligada a la petició d'una millora del finançament per a l'Educació i la Sanitat.

El president va recordar que ja en el debat de política general va plantejar la necessitat d'incrementar la dotació per a Educació i Sanitat i va apuntar que «aquests seran els dos grans reptes d'aquesta legislatura». Matas va avançar que es crearan comissions ad-hoc per avaluar quin ha de ser el finançament global d'aquestes dues matèries, que -va repetir- estan condicionades també pels efectes de la insularitat.

El diputat del PSOE Francesc Quetglas, encarregat de defensar la moció presentada pel seu grup, es mostrà d'acord en acceptar la major part d'esmenes plantejades pel PP -suavitzant les referències negatives a la gestió del Govern central i concretant les prioritats en el desenvolupament d'aquesta Llei-, però qüestionà que aquesta reivindicació s'hagués de relacionar amb la millora del finançament de les competències educatives i sanitàries.

Tant Quetglas com la resta de portaveus de l'esquerra -Pere Sampol, pel PSM, i Miquel Rosselló, per EU-EV- coincidiren a defensar que no s'hauria de barrejar el REB amb el model de finançament. Finalment es va optar per incloure, com a prioritat, la compensació de la insularitat en matèria sanitària i educativa «i la seva repercussió, si s'escau, en el finançament» d'aquestes competències. La resta de prioritats afecten el transport i les comunicacions, les infraestructures energètiques i la solució de la problemàtica dels fixos discontinus. El Parlament haurà d'impulsar ara un calendari de reunions de les comissions mixtes previstes.