Excursionistes i esportistes prenen el ple i demanen l'ús públic dels camins

Malgrat tot, quan els rellotges de la majoria dels assistents al ple marcaven les 23.55 hores, el batle Antoni Pastor donà per acabada la sessió entenent que «ja són les dotze de la nit». Així, quedaren fora del ple els tres darrers punts de l'ordre del dia. Precisament, la sessió es donà per acabada quan s'havia de tractar la moció socialista.

La polèmica esclatà després que a finals de l'any passat una seixantena de veïns es manifestassin a diversos camins des Fangar -una de les finques més grans de Mallorca situada prop de Son Macià- demanant que aquests s'obrissin i es retirassin les «barreres». La formació municipal socialista i altres grups se sumaren a les protestes contra el mal estat de la xarxa pública de camins.

Així les coses, durant el mes de gener del present any, el PSOE presentà una moció en la qual demanava «el disseny d'un programa de manteniment i vigilància dels camins públics, sense oblidar tampoc la revisió del Catàleg de camins per a la seva actualització». De la mateixa manera, els socialistes també demanaven el «restabliment» de l'ús de les vies catalogades i la seva posterior inclusió al Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU).

En aquesta ocasió, la moció preparada per les regidores socialistes, Mercè Amer i Júlia Roman, sobre els camins públics de Manacor per presentar al ple del passat dilluns era de característiques semblants a la presentada anteriorment. Malgrat tot, el batle Pastor (PP) aturà la sessió plenària abans de tractar-la.

Cap a les nou i mitja del vespre, un grup de quasi 10 persones vestides de ciclistes acompanyades d'altres vint simpatitzants, entraren a la sala de plens de l'Ajuntament quan la sessió ordinària ja havia començat. Sense dir res, començaren a estendre dues pancartes reivindicatives. Una d'elles demanava «Camins públics oberts, els des Fangar primer».

Un segon cartell feia una clara al·lusió a les negociacions mantingudes entre el batle Pastor i els propietaris des Fangar per habilitar una ruta alternativa als camins públics que creuen la propietat, deia: «No a les negociacions, qui barata es cap se grata».