El ple del CIM demana una televisió autonòmica «de qualitat i en català»

La moció va ser presentada pel grup de consellers del PSM i constava de tres punts fonamentals. 1: Instava el Govern balear a dotar la futura televisió d'un pressupost digne. 2: Demanava l'establiment de mecanismes de control sobre la programació del canal i 3: Sol·licitava que es complissin els articles 27 i 28 de la Llei de Normalització lingüística, que fan referència a l'ús del català en els mitjans de comunicació social de caràcter públic.

Per la seva part el Partit Popular acceptà els dos primers punts sense objeccions però «esmenà» el tercer. El portaveu d'aquest grup, Fernando Rubio, sol·licità al defensor de la proposta inicial, el nacionalista Antoni Alorda, que en lloc dels dos articles esmentats, la moció demanàs el compliment de tot el títol III de la Llei de Normalització Lingüística, aspecte que s'acceptà sense fisures.

Aquest títol de l'esmentada normativa preveu el foment de català en els mitjans públics de comunicació social «però també reconeix la possibilitat dels poders públics de atendre la realitat sociolingüística del territori, i per tant obre la porta a un canal públic bilingüe, ja que el cert és que el castellà és l'idioma en el qual s'expressen molts de ciutadans de les Illes», manifestà Rubio.

La interpretació del PSM no era exactament la mateixa que l'exposada pel portaveu del PP. «Consideram que la declaració aprovada suposa donar suport explícit al català com a llengua usual de la futura radio i televisió públiques, i hem acceptat que s'inclogués tot el títol III perquè no veim que entri en contradicció amb allò que nosaltres hem presentat», indicà Alorda. La moció del PSM també feia esment a la recepció d'altres mitjans en català a les Illes Balears. En aquest sentit, els nacionalistes recordaren que el l'executiu balear s'ha compromès a «facilitar als ciutadans de Balears l'accés a les emissions en llengua catalana que depenguin d'altres comunitats autònomes.