TW
0

La cap de servei de l'Institut Balear d'Estadística (Ibae), Sílvia Carretero, confirmà ahir que les Balear experimenten una desacceleració del creixement poblacional en relació amb els anys precedents. Segons la revisió del padró amb data d'1 de gener del 2003, l'increment és inferior a l'experimentat durant els anys anteriors.

En qualsevol cas, Carretero va subratllar que les Illes registren encara una gran afluència d'immigrants. La responsable de Demografia de l'Ibae precisà que l'1 de gener del 2003 les Balears tenien 957.000 habitants, cosa que representà un augment de 30.000 persones respecte de la revisió anterior del cens. Una quantitat que al seu torn va ser inferior a la consignada durant els dos anys anteriors.

Carretero indicà a més que les Balears perderen el lideratge quant a creixement poblacional l'1 de gener del 2003, tal com també reflecteixen les dades de migracions a l'Arxipèlag elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La funcionària realitzà aquestes consideracions després de la presentació de l'edició del compendi estadístic Illes Balears en xifres 2003. Per primera vegada l'edició ha estat tan sols en suport digital i no en paper.

Per la seva banda conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Lluís Ramis d'Ayreflor va anunciar que l'objectiu de la seva àrea és aconseguir que a final de legislatura l'Ibae es converteixi en el referent de totes les estadístiques publicades a les Balears. D'aquesta manera s'evitaria la diferència de dades derivada de les metodologies dispars que s'empren. Per aconseguir-ho, serà necessària «una inversió tècnica i humana en l'Ibae», segons el conseller.

La disparitat esmentada es reflecteix cada any en els informes de conjuntura econòmica. Ramis d'Ayreflor va anunciar que el Govern potenciarà la col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística per complementar treballs. I va indicar a més que l'Executiu autonòmic té intenció de crear un compte satèl·lit per avaluar el pes del sector turístic en el conjunt de l'economia, una estadística sol·licitada pel sector i en concret pelobby Exceltur.

Les Illes Balears en xifres és disponible en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià perquè pugui servir d'«arma operativa i d'atracció» per a l'inversor estranger, va concloure Ramis.