«Reconeixeria el meu agressor»

Indalecio Llort està ajagut al seu llit, els seus ulls miren aquí i allà i demostra una sorprenent claredat mental per a una persona que ha estat quatre anys en estat vegetal. Quan entram a l'habitació somriu i assenyalant amb un dit una làmina en la qual estan totes les lletres de l'abecedari construeix la paraula 'amic'. Així transcorre la conversa, amb aquest sistema i convenim que si a una pregunta la resposta és afirmativa ell tanca els ulls, i al contrari. Per 'obrir foc' parlam de futbol i de seguida diu que és del Barça i que ahir (diumenge) el seu equip va marcar dos gols i guanyà.

Al costat del seu germà, Pepe, i un oncle, Toni, li demanam si recorda tot l'ocorregut la nit del 27 al 28 de febrer del 2000, quan ingressà a l'hospital en estat de coma. Indalecio tanca els ulls (sí). Tot seguit li recordam que una patrulla del Cos Nacional de Policia el deixà a la plaça d'Espanya, després d'un esbronc a una croissanteria. Indalecio tanca de nou els ulls i li demanam què va ocórrer després.

Llavors ell, amb un dit construeix la frase: «Em pegaren al cap i en l'agressió intervingueren quatre persones». On es produí l'agressió? i contesta que dins d'un cotxe, del qual assenyala el color, el model i altres detalls. Indalecio aclareix que en la pallissa no tingueren res a veure els policies nacionals i amb el dit compon la paraula: «Foren ....». L'home diu estar segur i descriu amb detalls molt concrets la persona que li pegà amb un objecte contundent.

La «conversa» continua uns minuts i demanam a Indalecio la causa que motivà l'agressió, al que respon «per gust». Després la seva mare, Carmen, explica les penúries que s'iniciaren ara fa quatre anys i demana ajuda «a qui pugui donar-nos-la, sobretot per ajudar Indalecio que recuperi la mobilitat de tots els seus membres». Carmen, que utilitza una crossa per caminar a causa d'un accident que sofrí quan portava Indalecio amb una espècie de cadira de rodes, ens reclama també «que es faci justícia».