L'Assemblea per la Llengua crida a sumar adhesions contra el Govern

El moviment es formalitza per fer front a la nova política lingüística

Ll.LlorenzoPalma05/02/04 0:00

Els impulsors de l'Assemblea per la Llengua, que es constituirà avui vespre a la Fundació Sa Nostra varen fer ahir una crida a «totes les entitats ciutadanes preocupades pel retrocés del català a les Balears» i que vulguin mostrar el seu rebuig a les mesures anunciades pel conseller d'Educació, Francesc Fiol, relatives a l'ús del català a les escoles. Segons va explicar ahir el president en funcions de l'Obra Cultural Balear (OCB), Joan Gelabert, secundat per membres dels sindicats UGT, CCOO, STEI-i i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB), «es tracta de donar una resposta tranquil·la, però ferma, a la política lingüística del Partit Popular».

Aquesta «resposta tranquil·la» consisteix, entre altres accions, a rrecollir adhesions a un document que defensa la llengua catalana i que el març es lliurarà al Govern, per tal que rectifiqui les mesures com la rebaixa del coneixement del català per accedir a la funció pública o al retall dels pressuposts de normalització lingüística.

Gelabert va assegurar que usar la llengua com arma electoral és un error, perquè «genera crispació i problemes on hi havia pau social», i va assenyalar que els centres d'ensenyament públics a les Balears «ja tenen bastants problemes, com la falta de recursos».

El secretari de Normalització Lingüística del sindicat UGT, Miquel Servera, va afirmar que la immersió lingüística no va en detriment de l'alumne, mentre que Julia Sánchez, de CC OO, va defensar els drets «dels castellanoparlants a integrar-se i l'obligació de l'administració a fer-ho possible». Des de l'STEI-i, Neus Santaner va confessar que les mesures les sentia com «una bofetada als ensenyants».

Per la seva part, Joan Mas, membre del Departament de Filologia Catalana de la UIB, va defensar que la seva àrea es pugui pronunciar sobre els efectes de les decisions polítiques, ja que són objecte d'estudis científics des de matèries com ara la sociolingüística.