L'exigència social del català supera el grau de domini dels ciutadans

En l'àmbit de la societat civil, un 83% opina que aquest idioma és necessari per viure a la Comunitat Autònoma i quasi la meitat creu que el seu domini ajuda a trobar feina. D'altra banda, tan sols una minoria, 8'1%, demana que l'ensenyament es faci íntegrament en català. El nombre de reticents a l'extensió del coneixement del català tan sols representaria un 23'6% dels enquestats. Aquesta xifra s'obtindria en sumar els que volen un predomini del castellà en el sistema educatiu i els que proposen que sigui al 100% en espanyol.

No obstant això, les habilitats lingüístiques dels ciutadans queden molt per davall d'aquest nivell d'exigència, ja que tan sols un 31'1% seria capaç d'entendre, parlar, llegir i escriure en aquest idioma. Aquest percentatge queda molt per sota del domini del castellà, idiomà en què un 94'9% de la població afirma tenir les quatre destreses idiomàtiques i tan sols un 0'4% viu en el més absolut desconeixement. Aquesta és la darrera radiografia sociològica que una institució oficial ha fet pública sobre la qüestió de l'exigència social de coneixement de català a les Illes Balears.

La demanda molt superior a l'oferta (coneixement) palesa que són necessàries més accions formatives i reitera, ja com a fet evident, que l'idioma minoritzat a les Balears és el català. Altres estudis han posat en relleu darrerament un retrocés alarmant de l'ús social del català, fenomen també observat en altres zones de la mateixa àrea lingüística.