«El balanç és positiu i engrescador»

-És positiu. Hem elaborat els objectius. Hem tingut un ritme intens de treball per corregir disfuncions respecte dels principis de jerarquia i de competència. He trobat el personal motivat, un sentiment generalitzat de treballar per una causa, la normalització lingüística, que, com vaig dir el primer dia, depèn de cadascú, des de l'administrat fins a la primer autoritat. Els primers mesos del nou equip hi ha hagut una introducció del principi de jerarquia en l'organització administrativa. Respecte de la competència, tant jo com el gerent del Consorci per al Foment de l'Ús Social del Català sempre ens hem mostrat partidaris de delimitar les funcions de cada òrgan, perquè no estaven tan clares. Han pres possessió nous funcionaris i assistents tècnics docents. N'hi ha un en comissió de serveis a Menorca i un altre a Eivissa. Voldria destacar aquesta descentralització. He mantingut nombrosos contactes institucionals. Els primers varen ser amb l'Institut Ramon Llull, on la nostra aportació augmentarà l'any que ve un 43%. També hem tingut contactes institucionals amb la Generalitat de Catalunya i la valenciana, a part d'amb el Govern andorrà. He rebut en audiència totes les persones interessades en algun projecte i gràcies a això disposam d'un arxiu de possibles projectes de cara al 2004. Hem mantingut els actes de commemoració de l'Any Moll, que s'aprovà unànimement al Parlament, perquè Moll era una persona de consens i tolerant. Respecte de les àrees de treball, hem fet feina en el foment de l'ús de la llengua catalana, l'edició de materials de normalització lingüística, l'anàlisi sociolingüística, l'assessorament jurídic. Voldria destacar els convenis amb el mercat de l'Olivar i el que permetrà l'edició del diccionari sànscrit-català. Hem elaborat i fet l'anàlisi dels presssupots per al 2004. És molt important el 5% d'increment que rebrà la formació en llengua i cultura catalanes per al professorat. Totes les esmenes que hem presentat als pressuposts de la Comunitat han estat acceptades. En aquest moment, el balanç és molt positiu, és engrescador i ens anima a continuar endavant en la normalització de la llengua.

-La Universitat de les Illes Balears i l'Obra Cultural no en tenen la mateixa opinió.

-Amb la Universitat de les Illes Balears hi ha molt bones relacions. No entenc com poden dir que no. I a més, hem complit tots els compromisos existents amb l'Obra Cultural Balear, fins i tot amb la subvenció del 2003. Si nosaltres li hem aportat 72.000 euros durant el 2003, qui pot dir que no hi contribuïm? Si hem complit els compromisos, això s'ha de dir públicament. A més, hem fet una campanya nadalenca de cinema en català innovadora.

-Però que la direcció general hagi complit els compromisos econòmics no implica que no es tengui la impressió de viure en un clima d'agressivitat cap a la normalització.

-Des de la direcció general no hem duit una política agressiva contra la normalització. Vaig anar a la Nit de la Cultura de l'Obra Cultura Balear i no em varen deixar parlar. Em digueren que no hi intervindria cap autoritat, però pel Canal 33 n'hi aparegueren. Nosaltres, com a Govern, no poguérem parlar. No sé qui aplica l'agressivitat. Volem consens i tolerància lingüística. No volem una via impositiva d'un monolingüisme excloent perquè, a la llarga, perjudica la llengua. No podem discrimar ningú per motius lingüístics. Ens movem dins un marc constitucional.

-Creis que els castellanoparlants tenen algun problema per viure en la seva llengua?

-A Palma hi ha molta de feina per fer. Precisament, dins els objectius de la legislatura hi ha la diversificació de la política lingüística. L'hem d'obrir a nous àmbits que no s'havien tingut en compte, a col·lectius socials inicialment no proclius. Hem de trencar l'autoconsum. Hem de tenir una especial atenció a la immigració. Hem de crear models lingüístics atractius que generin actituds mimètiques. Hem de fer atractiva la llengua. Hem de seduir. Amb les imposicions no arribarem enlloc. Finalment, hem de fer compatible el respecte al bilingüisme simètric i igualitari. Quan parlam de bilingüisme no feim més que afirmar la doble oficialitat.

-De vegades fa la impressió que teniu ganes que se us discuteixi una cosa que no qüestiona ningú. Quin partit no accepta l'Estatut? -N'hi ha que voldrien que el castellà desaparegués. I com més llengües domini una persona més s'enriquirà. Moll dominava llatí, grec, català, castellà, gallec, occità, italià, francès, anglès i alemany.

-No hem de confondre l'erudició amb les relacions socials, amb la pràctica quotidiana.

-És que una persona com més relacions socials pugui tenir, millor. A Europa les fronteres ja no existeixen i no podem quedar tancats en una sola llengua. Avui en dia, ja no parlam de bilingüisme, sinó de multilingüisme.

-La qüestió és que el pressupost de la vostra direcció general ha davallat.

-Ha davallat el pressupost del Consorci, un organisme autònom que, abans, era un calaix de sastre i ara n'hem delimitat les funcions.

-S'han de fer moltes petites coses, però també són necessàries campanyes amb un discurs polític més decidit.

-Ja no donaria un missatge pessimista, sinó un d'optimista. A vegades, per molts de doblers que inverteixis en un projecte, amb menys pots aconseguir més. La gran obra del Diccionari es va fer amb molt pocs mitjans. Veig reticències per altres costats, cridar molt, fer molt de renou i el camí no és aquest. La feina silenciosa, de formigueta és la que dóna millors resultats.

-I amb la feina de formigueta, fins on pensau que arribarem en acabar la legislatura?

-Que la política lingüística no fos per a l'autoconsum d'una clientela determinada, sinó acostar-hi col·lectius que no hi han estat proclius. Abans hi havia projectes sense cap tipus de pressupost i he hagut d'anar a cercar duros a entitats privades perquè teníem un dèficit.