TW
0

Les Illes Balears passaren de ser la primera comunitat autònoma en Potencial de Qualitat de Vida a començaments de la dècada dels vuitanta a ser-ne la cinquena l'any 1999, segons un estudi de Rafael Pinilla i Francisco J. Goerlich per a l'Institut Valencià d'Estudis Avançats. El Potencial de Qualitat de Vida per càpita representa «allò que, per terme mitjà, podria esperar gastar, per damunt del que ha de menester per cobrir les necessitats bàsiques, un individu representatiu de l'economia si la renda es mantingués constant».

Segons els autors, «és possible pensar en el Potencial de Qualitat de Vida com el potencial d'estalvi futur, atesa la renda actual, les necessitats bàsiques de la nostra societat, l'esperança de vida i l'estructura demogràfica».

L'estudi referit situava aquest potencial en 30.157.617 pessetes de 1999, 4.649.000 més que el potencial establert per al conjunt estatal. El 1981 el potencial per càpita de les Illes Balears (24.708.111) duplicava l'espanyol (17.211.611).

Per a la determinació del potencial de qualitat de vida, els economistes parteixen dels següents conceptes. Potencial de vida, o anys potencials de vida, és el temps en anys que pot esperar viure una persona d'una generació determinada, a partir del moment present.

Mínim de necessitat és la quantitat mínima de renda que qualsevol persona d'una generació determinada ha de menester per satisfer les necessitats de vida en una societat i en un temps donats. Convé aclarir que no es refereix a les despeses estrictament necessàries per sobreviure, sinó a les necessitats que en una societat es consideren bàsiques».

Renda de qualitat és la renda de l'individu menys el mínim de necessitat, és a dir, la renda que li queda a una persona un cop descomptada la que haurà de gastar com a mínim per satisfer les necessitats bàsiques.

El mínim de necessitat se situà a les Balears en 1999 al voltant de 814.577 pessetes, de forma que l'Arxipèlag només es veu superat en aquest concepte per la Rioja.