Al voltant de 130 milions de nines i dones pateixen l'ablació al món

Així ho explicà ahir l'activista kenyana contra l'ablació Agnes Matane Pareyio, que durant tres dies farà diverses conferències a Mallorca, Menorca i Eivissa convidada per la Direcció General de Cooperació de la Conselleria de Presidència per aclarir la situació al seu país i les conseqüències que té la pràctica ancestral sobre les nines afectades.

Pareyio explicà que l'ablació és un costum molt arrelat a la seva cultura i «simbolitza el pas de nina a adulta». Una vegada les nines són circumcidades ja poden entrar a prendre les decisions que afecten la família i ser donades en matrimoni.

A més de nombrosos transtorns psicològics, l'ablació pot suposar greus infeccions i fins i tot la transmissió de malalties com la sida. El moviment de lluita contra l'ablació femenina començà a principis dels anys 90 quan detectaren un importat nombre de nines que fugien de les escoles i de la seva família a causa de la circumcisió.

La tasca de la casa d'acollida que dirigeix aquesta kenyana a Narok es basa en l'educació de les famílies, ja que «es tracta de fer veure a la gent els riscs que suposa aquesta pràctica i que amb aquest rite amputen una part del cos que compleix la seva funció». La kenyana assegurà que l'eliminació de l'ablació no passa per una llei restrictiva, sinó per una educació en la qual s'expliqui que la cultura i les tradicions evolucionen i «no s'ha d'estar estancat en el passat».

Aquesta tasca ha començat a donar els seus fruits i, a la comunitat massai, a la qual pertany, s'ha passat del 98% de dones mutilades al 53%. La consellera de Presidència, Rosa Puig, subratllà que «no se n'ha detectat cap cas a les Balears, però s'ha d'estar alerta, ja que hi ha pràctiques que no es poden justificar per motius de cultura».