La malaltia d'alzheimer, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es defineix com «una síndrome deguda a una malaltia del cervell, generalment de naturalesa crònica o progressiva, en la qual hi ha dèficits de múltiples funcions corticals superiors que interfereixen en l'activitat quotidiana del malalt».
Però la malaltia d'alzheimer influeix no només en la vida diària dels pacients, sinó molt directament sobre la dels seus familiars i cuidadors.
Maria Contreras té 78 anys i des d'en fa sis que pateix la malaltia. Segons els metges, ja fa un any que es troba en fase terminal i gairebé no respon a cap tipus d'estímul. Només és capaç d'articular alguns monosíl·labs i sons.
Tot començà amb petits descuits i a poc a poc anà perdent l'habilitat de dur a terme les que havien estat les seves aficions al llarg de tants anys. Al poc temps acostumava a aixecar-se de nit i deixar els llums encesos, i després no recordava on havia deixat les coses. El pas determinant va ser quan es va perdre i no va saber tornar a casa seva.
La seva filla explica que al principi «els metges no li donaven importància, li receptaven medicaments per reforçar la memòria. Fins que no es va perdre no li detectaren l'alzheimer».
Maria està a càrrec de la seva filla Ana Peinado, que és qui la cuida. Ana recorda la seva mare com una dona molt activa, «sempre estava o netejant o fent ganxet o cuidant les nétes, era una dona amb molt caràcter, semblava que s'havia de menjar el món».
Ana assegura que té sort. A la família són cinc membres que es fan costat en la cura de la padrina i d'aquesta manera la situació és fa més suportable.
Conscients de les moltes mancances amb les quals es troben els cuidadors de persones malaltes d'alzheimer, des de 1994 l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Mallorca (AFAM) intenta suplir-les o almenys fer més fàcil de dur la convivència amb aquell ésser tan estimat que ja ni tan sols no és capaç de recordar els familiars més propers.
Ana rep el suport d'AFAM i cada dues setmanes va a les xerrades per als cuidadors que organitzen des de l'Associació. «No és que tingui depressió, perquè tenc el suport de la meva família i amb la meva germana feim torns per tenir-la a casa, però sempre ajuda veure que hi ha gent en la mateixa situació que tu». També rep un ajut econòmic per pagar una treballadora familiar que la va a ajudar cada matí una estona. A més, AFAM posa a la seva disposició un servei de fisioteràpia per tal d'intentar mantenir al màxim la mobilitat del malalt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.