El Govern balear negociarà amb Madrid la forma en què es pot rebaixar el nombre de recursos que han presentat les dues administracions davant el Tribunal Constitucional (TC) els darrers anys. Aquesta decisió sortirà de la reunió d'objectius que mantindrà l'Executiu autònom en ple divendres 29 i dissatbe 30 a l'Escola d'Hoteleria.
La vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, serà qui proposi aquest tema perquè sigui analitzat pel conjunt dels membres del gabinet de Jaume Matas. Estaràs ja disposa d'un informe en què figuren les actuacions judicials que estan en tramitació per l'Alt Tribunal.
Govern autonòmic i Executiu central tenen pendents 13 recursos d'inconstitucionalitat. A aquesta xifra s'hi han d'afegir tres impugnacions més: dues també són d'inconstitucionalitat i foren plantejades per les sales Contenciosa i Social del Tribunal Superior de Justícia i es refereixen a una homologació de sous i pagament de complements a funcionaris.
Una tercera, en defensa de l'Autonomia Local, fou impulsada per 16 municipis governats pel Partit Popular en l'anterior legislatura, ja que consideraren que la llei autonòmica els deixava sense competències en matèria de residus.
L'Estat, per la seva banda, presentà set recursos, dos dels quals en anys consecutius (1999 i 2000), contra els acords del Consell de Govern que possibilitaven ajudes econòmiques als beneficiaris de les pensions no contributives. A més, Madrid recorregué les Directrius d'Ordenació Territorial (1999), la Llei de consells insulars (2000), l'ecotaxa (2001), la Llei de comerç (2001) i la Llei de paritat (2002).
El Govern del Pacte no quedà enrere i impugnà la Llei d'horaris comercials i la de liberalització del sector immobiliari (ambdues el 2000), la Llei d'estrangeria (2001), la d'universitats (2002), la «decretada» (2002) i la de qualitat de l'educació (2003).
Per retirar un recurs, el Govern balear només ha d'enviar un escrit davant el TC. L'Executiu central ho té més difícil, ja que és necessari un informe previ de l'Advocacia de l'Estat. En els recursos autonòmics contra lleis estatals el procés sembla menys complicat. No ocorre el mateix amb la Llei de consells i tal vegada resulti més beneficiós esperar a la promulgació de la Llei de grans ciutats, que permetrà nomenar càrrecs no electes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.