«Fa un any que esper per a una reconstrucció de pit a l'Hospital»

El càncer deixa moltes seqüeles físiques, però sovint les més males de vèncer són les psicològiques, perquè «a pesar d'haver superat la malaltia, sempre tens por de recaure», assegura Carmen Guerra, una víctima del càncer a qui fa dos anys extirparen un pit afectat per un tumor maligne i, des de fa gairebé un any, espera que l'Hospital de Manacor l'enviï a demanar per practicar-li la reconstrucció mamària. La llarga espera s'ha traduït en indignació i aquesta dona, de 43 anys, assegura que lluitarà fins a aconseguir l'operació de restitució.

-Fa dos anys que m'extirparen el pit malalt a l'Hospital de Manacor. Després d'una sèrie de revisions, vaig firmar el meu consentiment per a la reconstrucció plàstica el setembre passat. Ara en farà un any, i encara estic en llista d'espera. La demora m'angoixa. Som una dona jove i encara em vull considerar com a tal. -En efecte. Les meves queixes, tant orals com per escrit, les he fetes arribar a l'equip de metges ginecòlegs i oncòlegs que duen el meu cas, com també al departament d'atenció del pacient de la Fundació. Però la seva resposta és sempre la mateixa: hi ha falta de personal i una gran llista d'espera de pacients que són casos més urgents que el meu. Segurament, hi ha malalts a qui han d'operar amb més urgència que a mi. No obstant això, en el meu cas és vital per sentir-me mentalment sana. També he demanat el trasllat del meu cas a Son Llàtzer per veure si se n'accelera el procés. -Les llistes d'espera són enormes en moltes d'especialitats. Igual que en el meu cas hi ha moltes més dones. -No m'aturaré fins que m'operin. Si no em fan cas, em posaré a l'entrada de l'hospital o davant la porta del gerent.