M.G.Palma11/08/03 0:00
TW
0

Només un de cada quatre joves balears (el 24'95%) entre 18 i 22 anys -l'1'69% de la població total- cursa estudis universitaris, un percentatge que situa la UIB a la cua de l'Estat i que divideix per dos la mitjana espanyola: 45'60%, quan la UE recomana el 50%. Aquesta dada de l'estudi La universitat espanyola en xifres (2002), publicat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), preocupa sobre manera els responsables universitaris. El vicerector de Planificació Economicoadministrativa, Josep Ignasi Aguiló, va asseverar que «ens passarà factura a la llarga i és probable que hagi començat a fer-ho ja».

«Si no es realitza una reflexió en aquest sentit per aconseguir que molts més joves arribin a la universitat i no es quedin a mig camí dels seus estudis de secundària -Balears és al capdavant en abandonament prematur dels estudis-, perdrem el tren de la competitivitat i no podrem mantenir-nos en el lideratge a nivell turístic», va avisar. Per no parlar de les implicacions econòmiques, ja que segons apunta «la inversió en universitat genera una quantitat de PIB altíssima. Si a les Illes tenim de l'ordre de 13.000 estudiants, a milió i mig per cada un suposen 19.000 milions de pessetes que, per l'efecte multiplicador de l'economia, generen de l'ordre de dues o tres vegades més aquest capital».

Aquest problema, va advertir, «no afecta només la UIB, sinó les Balears en el seu conjunt», la comunitat amb menor despesa pública i privada en universitats com a percentatge del PIB regional.

Davant d'aquesta realitat, el vicerector reconeix que «a més de conscienciar la societat, el primer que hem de fer és tocar les variables que estan sota el nostre control de cara a captar alumnes».

I potser el punt on faci falta la principal actuació per aconseguir aquest creixement universitari, va concretar, sigui en personal d'administració i serveis (PAS). «És fonamental adaptar i flexibilitzar al màxim els estudis a les necessitats canviants dels alumnes. Per a això és imprescindible disposar d'una estructura sòlida en tots els segments, i a la UIB aquest és el flanc més feble».

El vicerector reconeix que «la UIB ha crescut en nombre de professors des de 1996, s'han aixecat edificis, es fan més carreres i, sobretot, ha augmentat la flexibilitat d'aquests estudis». Tot això -explica- suposa una complexitat administrativa creixent agreujada pel fet que el cos de PAS ha estat l'únic que no ha crescut.

Si hi afegim «les necessitats col·laterals de la universitat, com les informàtiques, els centres de càlcul o les tecnologies de la informació, que requereixen personal de manteniment; que tenim gairebé tres campus (un per illa) i que les universitats comencen a competir durament per captar alumnes ja que ha decaigut la demanda, ens trobam amb la urgència d'augmentar el nombre de PAS per ser competitius».