Gènova, un espai privilegiat dins Palma

Aquesta barriada de Ciutat conserva característiques més pròpies d'un poble que d'un nucli urbà

Cati RoigPalma27/07/03 0:00

En un entorn privilegiat s'ubica la barriada de Gènova. Al costat dels primers contraforts de la serra de na Burguesa, té una vista envejable sobre la ciutat i sobre la badia. Avui dia, al barri hi ha habitatges grans amb poca densitat edificatòria, molts dels quals són segones residències. Les instal·lacions d'aquests habitatges són de qualitat diversa, però els de construcció recent disposen de bons equipaments. Darrerament, Gènova s'ha vist immersa en un fort procés urbanitzador.

Els incendis que afecten cada estiu la zona de Gènova i de na Burguesa també preocupen els veïns. Aquests darrers dos mesos hi ha hagut tres incendis provocats, el darrer el cap de setmana passat. Si bé molts veïns reconeixen que «hi ha bastant de vigilància per part de la Guàrdia Civil», no s'expliquen per què es produeixen aquests sinistres tant freqüentment. Sobre què hi ha darrere, alguns s'atreveixen a especular que «o bé es tracta d'un malalt mental o bé hi ha interessos immobiliaris». Des de l'Associació, promouen de manera molt activa la protecció dels espais verds de la zona.

La zona, que més que una barriada pareix un petit municipi separat de Palma, té una important activitat associacionista i veïnal. Aquest caràcter de poble «facilita el tracte entre els veïns, que mantenen les relacions dels avantpassats».

A Gènova encara s'hi mantenen possessions antigues, entre les quals destaca la de Santa Eulàlia. Es tracta d'una possessió d'origen gòtic construïda en el segle XIII, que es va aixecar sobre una antiga alqueria islàmica i que actualment es conserva en bon estat.

Guillem Laguardia és un dels vocals de l'Associació de Veïns de la barriada i un dels seus membres més actius. Laguardia destaca, entre els principals problemes que afecten la zona, l'aparcament. «En concret, hi ha dos solars on els veïns ja han rebut una notificació d'expropiació per construir-hi aparcaments per a residents». Però, tot i així, els problemes per estacionar es mantenen. Fa poc, com a reposta a una demanda veïnal, l'Ajuntament posà uns pilons per evitar l'aparcament de cotxes. Però «feta la llei feta la trampa» i els més espavilats s'enginyen per arrancar-los i aparcar damunt les voravies.

El camí dels Reis, Rector Vives i el camí del Tramvia són tres dels punts que els veïns destaquen com a conflictius. Així, declaren «que tenen una pavimentació molt deficient: és una zona on estan construint i sovint hi passen vehicles de gran tonatge i grues». Un altre lloc on els residents demanen una atenció especial és la «rotonda dels Soldats», on volen que s'instal·lin punts de llum i que «es torni a pintar».

Gènova, afirmen els residents, és la barriada «on proporcionalment hi ha més restauració». Aquest fet, remarquen, provoca una gran entrada i sortida de gent que té problemes per aparcar. La gran proliferació de restaurants suscita també les queixes d'alguns veïns, que asseguren que «la gent quan surt fa renou i hi ha olors».

Demanen també per a la barriada un «Casal del Poble» que es pugui fer servir de centre polivalent i que, segons l'Associació Veïnal, està previst per a aquesta legislatura.

Tal vegada una de les preocupacions més greus de Gènova és l'especulació. Els preus dels habitatges a la zona, diuen els veïns, «són desorbitats i els joves no hi tenen accés si no és que tenen cap casa en herència». Tot i així, els residents lluiten perque Gènova «no deixi de ser un poble» i perquè no s'hi facin grans edificacions. Una de les fites de les quals se senten orgullosos és que «hem pogut reduir la construcció de 64 xalets a 12».

Així mateix, estan il·lusionats amb la construcció d'una escola nova a mitjà termini. I demanen, sobretot, un pas per a vianants «a la sortida de Gènova, perquè quan els al·lots van al camp de futbol s'han de jugar la vida».