Divisió sindical per l'anunci del Govern d'exigir menys català

Dilluns passat el conseller José María Rodríguez va anunciar que el nivell màxim de català que es requerirà per accedir a l'Administració de la Comunitat Autònoma serà el bàsic. Aquest projecte de decret, que no afecta ni Educació ni Sanitat, preveu a més a més que als majors de 50 anys no se'ls demani cap coneixement de català.

Des d'UGT, Andreu Ferrer va assegurar que la proposta de Funció Pública «no ens sembla malament. Ens sembla que el català s'ha de considerar com un element fonamental, però en funció del lloc de feina que tengui cadascú. No és normal que si un anestesista, que pràcticament no n'hi ha, no té el nivell mitjà de català, no pugui ser contractat. Estam a favor d'un pla de formació de català, però no de l'impediment molt fort per tal d'accedir-hi, que suposa el decret actual».

Des del CSI-CSIF, María José Rodríguez va afirmar que «hi ha problemes per cobrir certs llocs de feina a causa del requisit de català. Pensam que n'ha d'existir una certa exigència, però s'ha de mirar lloc de feina per lloc de feina. El decret actual està sobredimensionat. No es tracta de tenir magnífics lingüistes, sinó bons professionals».

Finalment, des d'USO Rafel Pons, després d'un intens debat al si del sindicat, va assegurar que «des de l'executiva pensam que no és una qüestió de quins nivells s'han d'exigir, sinó de com fer possible una societat bilingüe, en tot cas sense imposicions».

Des de CCOO, Assumpta Massanet va assegurar que «aquest projecte és un retrocés. Es pot estudiar quin nivell demanar per a qualque funció específica de l'Administració, però com a cosa generalitzada aquest plantejament és inacceptable, perquè no deixa el català a la mateixa altura que el castellà».

Semblant punt de vista va mostrar Biel Caldentey (STEI-i), que va considerar que «no hi estam gens d'acord. És una aberració que els majors de 50 anys, amb fins 15 anys de carrera per davant, quedin exemptes de conèixer el català. A més, el projecte envia un missatge menyspreador cap a una de les llengües oficials: 'no cal dominar català'. És demencial, segons la Constitució i l'Estatut, el Govern té l'obligació de no discriminar cap llengua».

D'altra banda, el decret també ha aixecat la polèmica entre algunes institucions i entitats socials vinculades molt estretament amb la llengua catalana. Mentre l'OCB estava ahir reunida al tancament d'aquesta decisió per posicionar-se avui sobre el decret, la UIB tractarà el tema amb Política Lingüística.