TW
0

CATI ROIG. Palma.
Quan arriba la calor és temps de vacances per a la majoria de la gent, però per a molts d'altres comença la seva temporada de feina. Uns ho fan per vocació, altres per fer el seu «agost» i d'altres perquè no els queda més remei, però tots ells són gent d'estiu que demostren que a la platja, a més de gaudir del sol i de la mar, també s'hi pot fer feina. La platja de Can Pere Antoni no és més que un dels molts exemples d'escenari perfecte que podem trobar a la nostra Illa per a la gent que fa feina a l'estiu. Aquí hi conviuen socorristes, gent que lloga gandules i xibius per prendre un refresc quan la calor és més intensa.

Isabel Sánchez és socorrista de la Creu Roja des de fa quatre anys. Durant l'hivern estudia tècnica en Raigs X i assegura que és socorrista de vocació. «És una feina molt agraïda -afirma-, normalment la resposta de la gent és molt positiva i sempre ens agraeixen les cures. Per exemple, la setmana passada es va perdre un al·lot amb síndrome de down i quan em vaig presentar em va donar les gràcies i una besada. Això ho compensa tot». Paula Font és la seva companya de platja i és socorrista des de fa vuit anys. Enguany és la segona temporada que està a la Creu Roja i durant aquest temps ha tengut temps de trobar-se anècdotes com «l'any passat es va perdre un nin durant dues hores i quan finalment trobàrem sa mare va ser molt emocionant». A l'hivern estudia Magisteri d'educació infantil i la seva intenció és continuar a la platja perquè segons diu, «és molt millor treballar a la platja que a un despatx tancada».

Però a la platja no només hi podem trobar socorristes. José Andrés Gómez cobra les gandules. Aquesta és la primera temporada que s'hi dedica. Gómez va quedar a l'atur aquest hivern, i quan un amic l'hi va oferir, va veure a la platja la seva oportunitat de guanyar uns diners durant els mesos de la calor. De moment pensa dedicar-se a cobrar-les durant l'estiu i aprofitarà l'hivern per reparar les que l'ús «o algun bandarra» hagi fet malbé. Feliciano Fernández és pintor a l'hivern i des de fa quatre anys els mesos d'estiu els passa a la platja posant les gandules. Fernández diu que «m'adapt a tot, el més important és fer feina», tot i que reconeix que hi ha moments durs quan «la gent es queixa i no vol pagar perquè es pensen que són de l'Ajuntament».

Felipe i Cedric Moyà són els propietaris d'un xibiu a la mateixa platja. Ells només tanquen un mes a l'hivern des de fa vuit anys, però reconeixen que en ser un negoci propi ho duen millor. El que més costa és que «hi ha amics que fan feina fins les dues i et diuen per anar d'excursió i no ho pots fer perquè si no obrim no cobram». Tots aquests professionals passaran, un any més, l'estiu a la platja, fent més agradable i segur el descans dels estiuejants.