Victòria absoluta del PP a Balears

La victòria de Matas s'ha produït perquè ha mantigut resultats a Mallorca (16 diputats), on necessitarà el pacte amb UM al Consell Insular si no vol que s'hi reediti el Pacte de Progrés. Tampoc a Menorca el PP ha aconseguit la majoria, i Joana Barceló podra formar Govern amb el suport de l'únic diputat del PSM; però el fet que els conservadors hagin guanyat un escó per Eivissa i el de Fromentera els ha fet arribar a la majoria absoluta que perderen el 1999.

Per la seva banda, Unió Mallorquina, que manté els seus tres diputats i que ha obtingut uns resultats bons a la Part Forana, ha perdut la seva condició de frontissa. El seus vots ja no seran necessaris al Parlament balear, encara que sí al Consell i en importants municipis de Mallorca, començant per Calvià. Però UM ha perdut bona part de la seva capacitat de maniobra i ja no és la formació clau que podia decidir el rumb polític de l'Arxipèlag.

Per la seva banda, el PSIB-PSOE ha aconseguit bons resultats a Mallorca però insuficients per mantenir Francesc Antich, que s'acomiada de la presidència del Govern. Tampoc el PSM, que ha retrocedit de manera notable i ha perdut un diputat en benefici dels socialistes, ni EU-EV, que ha tingut mals resultats a la Part Forana, han pogut mantenir l'equilibri de forces dels darrers quatre anys. L'esquerra en el seu conjunt no ha reculat a Mallorca, però el creixement del seu electorat no ha bastat i el factor Antich ha pesat molt a l'hora de captar vots dels altres partits. De fet, i a pesar de la derrota, Francesc Antich quedaria consolidat com a cap de l'oposició i com a secretari general del PSIB-PSOE.

Només Joana Barceló a Menorca podrà mantenir el Consell en mans de l'esquerra si revalida el pacte amb els nacionalistes del PSM. La institució menorquina és l'única quota de poder important que manté l'esquerra a les Balears.

En el seu conjunt, l'Arxipèlag reprèn la dinàmica de la segona meitat dels anys 90, just després de la caiguda de Gabriel Cañellas, que propicià l'arribada de Jaume Matas a la presidència, però amb la diferència que aleshores UM era aliada de l'esquerra i ara, atesa la nova correlació de forces i la dinàmica establerta, Munar es veuria forçada a pactar amb el PP tant el Consell de Mallorca com en batlies importants.

Pero el mèrit màxim de Jaume Matas s'ha centrat a fer una campanya electoral destinada a mobilitzar el seu electorat, molt moderada i sense estridències, jugant amb habilitat amb el temor de la crisi econòmica. El major èxit del PP és que cap ni un dels seus electors no quedà ahir a ca seva i acudí a donar suport al seu candidat, contrarestant així, de manera hàbil, l'afluència a les urnes de nous votants sensibilitzats amb les protestes contra la guerra de l'Iraq o el desastre del Prestige, i preocupats per la davallada del turisme.