Les coes de persones anònimes i les mostres de condol foren la constant de l'horabaixa d'ahir al Palau. | T.M.

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
Des de mitjan dematí uns domassos vermells amb crespons negres penjaven de les balconades del Palau Episcopal en senyal de dol. Les corones florals arribaven en un degoteig quasi continu. S'apropava l'hora d'obrir la capella ardent i la sala dels retrats de cal Bisbe encara s'omplia de flors. Fins i tot durant l'horabaixa persones anònimes duien el seu detall per al bisbe.

El seu cos s'instal·là a la saleta del mirador, la qual es deia que agradava especialment a don Teodor. Vestit amb el color morat que pertoca per a les celebracions dels oficis d'exèquies i amb la mitra, el bàcul i l'anell que l'acreditaven com a bisbe, Teodor Úbeda mobilitzà ahir els cristians de Mallorca.

Centenars i centenars de persones s'acostaren a la residència del bisbe per donar-li un sentit adéu i oferir el seu condol als familiars i als vuit consultors que provisionalment regeixen la Diòcesi. Amb els familiars presidint el condol, també hi havia el secretari personal del prelat, Antoni Burguera, i Nieves, la fidel assistenta de Teodor Úbeda i la seva germana Maria, també ja finada.

Com a màxima autoritat de les Illes Balears, el president Francesc Antich, amb quasi tots els seus consellers, fou el primer que mostrà el seu pesar als familiars per la pèrdua de don Teodor. «Era un home de pau. Un home de diàleg i consens, era un gran coneixedor de la nostra realitat i de la nostra cultura que era al costat dels més necessitats i lluitava per la igualtat d'oportunitats», digué a la seva sortida un president tan seriós com emocionat.

El seguiren en el seguici el president del Parlament, Maximilià Morales, amb alguns diputats. El batle Fageda, amb el Consistori ciutadà en ple; la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, i els consellers insulars... Tots, molts amb signes de consternació a la cara, desfilaren per davant el cos present del bisbe i després signaren en el llibre de condolences.

Amb una excel·lent organització, la desfilada continuà amb els representants dels diferents cossos militars, senadors, el món de la justícia, capellans desplaçats de la Part Forana, el rector de la Universitat, Avel·lí Blasco, i el seu equip, directors de mitjans de comunicació... Tot això ocorria en poc més de mitja hora. No eren les 17.00 hores quan la coa de persones anònimes que volia veure el bisbe quasi sortia pel portal d'entrada al casal.

Al llarg de l'horabaixa es veieren monges de diferents congregacions, algunes missioneres, capellans, moltes persones grans, sobretot dones, però també molts de joves emocionats. Tots coincidiren en les lloances a Teodor Úbeda com a bon bisbe i gran persona. Alguns contaven que tenien coses per agrair-li, d'altres no el coneixien directament però el tenien en gran estimació personal per la seva feina i tarannà.

Personalitats del món de la cultura com el músic Rafel Estaràs, amb qui el bisbe pujà a moltes de les muntanyes de Mallorca, o l'actor Manel Barceló, qui dugué a la pantalla la vida de mossèn Alcover, la filòloga Aina moll; batles com Margarita Nájera, de Calvià, professors i polítics, com Sebastià Serra...

Arribava l'hora de tancar la capella ardent i la gent encara hi acudia. De la jornada només es trobaren a faltar cares conegudes del món empresarial. A excepció dels màxims reponsables d'alguns diaris i emissores de ràdio, la presència empresarial es veié representada essencialment a través de corones florals, com ara la de Sa Nostra o la de la Pimem.

Com a curiositat, cal destacar el gran respecte que cap a la mort del bisbe han desmostrat des d'EU-EV. Foren dels primers a assistir a l'hospital a donar el condol i ahir, de les poques corones de les diferents conselleries del Govern que a primera hora hi havia, ja se'n trobava una del conseller Miquel Rosselló.

Avui la capella s'obre de les 10.00 fins a les 21.00 hores. Demà, a les 11.30 hores el bisbe deixarà per sempre la que fou la seva residència durant trenta anys. Ho farà per la porta ampla, traslladat a becoll i en comitiva per capellans per presidir per darrera vegada l'altar major.