PILAR RIPOLLPalma24/04/03 0:00
TW
0


Aconseguir que els guàrdies civils gaudeixin dels drets constitucionals i desmilitaritzar el Cos són dos dels objectius de l'Associació de Familiars i Simpatitzants per la Dignitat dels Guàrdies Civils, que ja té de l'11 d'abril passat una delegació a les Balears.

La seva presidenta, María Antigua Jiménez, assegurà que cap societat democràtica moderna no es pot estimar més una Policia Militar que una de civil, ja que «aquest error és contraproduent i provoca un aïllament entre els agents i els ciutadans». Segons Jiménez, «l'estructura militar és per a la guerra, però no per combatre la delinqüència».

L'acte de presentació de l'associació va ser ahir a la seu de Comissions Obreres i hi assistiren el conseller d'Interior, Josep Maria Costa; el director general d'Interior, Antoni Torres; el senador de les Balears, Manuel Càmara; i els candidats a la batlia de Palma Catalina Cirer (PP), Antoni Roig (PSIB) i Pere Muñoz (PSM). I també membres de l'associació i dels sindicats: Josep Benedicto (CCOO), Lorenç Bravo (UGT) i Jaume Mulet (UFP).

Jiménez considerà «surrealista» que hagin de ser els familiars els qui parlin en nom dels agents, perquè «no es poden explicar públicament, tenen restringits els seus drets fonamentals i pateixen tractes vexatoris i humiliants dels seus comandaments». La paradoxa, segons la presidenta de l'associació, és que qualsevol recurs l'han de presentar davant del seu superior, «i això suposa que els seus representants laborals siguin els caps».

María Antigua Jiménez recordà les nombroses sancions disciplinàries que pateixen i, quant a salut laboral, també destacà l'elevat índex de suïcidis -i d'intents- i baixes psicològiques.

Una altra discriminació que els diferencia de la resta de Forces de Seguretat és el salari, perquè cobren menys que els seus homòlegs civils i tampoc no poden crear associacions sindicals per aconseguir millores de feina.

Jiménez, que recordà que fan feina a les Balears devers 1.200 agents d'aquest Cos, destacà la paradoxa que s'anomeni «Guàrdia Civil» i assenyalà que ells mateixos i, per extensió, les seves famílies, «hem hagut d'acceptar que no són iguals davant la Llei, no es poden reunir ni manifestar, ni tampoc participar en associacions de caire reivindicatiu». A més, tenen vetada la negociació col·lectiva i no se'ls pot aplicar l'Estatut dels Treballadors.

Jiménez recordà que és el poder legislatiu qui ha d'activar els mecanismes perquè es beneficiïn dels drets constitucionals i assegurà que «basta mirar la situació de la Guàrdia Civil per percebre el deteriorament democràtic».