Aquesta pàgina va ser escrita en llatí l'any 1562, per Diego de Arnedo, primer bisbe de Mallorca nomenat després del concili de Trento, durant la seva primera visita pastoral a la parròquia de Felanitx.
La traducció a la llengua catalana del paràgraf que parla de les escudelles indica: «Ordeno que es faci un inventari nou de totes les coses i joies de l'església i ordeno que d'ara endavant es posi qualque tassó davant el pit dels fidels mentre consumeixen el santíssim sagrament de l'eucaristia».
Segons interpretació de Pere Xamena, el fet que el bisbe fes menció expressa del tassó o escudella ha de respondre a la influència del seu acompanyant visitador, Llorenç Foncilles, en aquell moment rector de Sineu, on s'utilitzaven les escudelles.
Malgrat tot, durant les posteriors visites a Felanitx, el bisbe Arnedo mai no tornà mencionar les escudelles, molt al contrari, canvià l'ús d'aquestes peces per l'ús corporal o pany litúrgic.
Hipòtesi de Xamena
Xamena assenyala: «La meva hipòtesi és que després que el Bisbat deixàs de mencionar les escudelles, el rector de Sineu ordenà als seus fidels que entregassin a la parròquia les seves particulars vaixelles, considerades material sagrat, per tal de no fer-ne un altre ús.
«Després es varen llançar en qualque clot del subsòl de l'església parroquial, on després varen ser cobertes», afegí.
La conservadora del museu de Lluc, Elvira González Gozalo, ha realitzat diverses investigacions al respecte i en un dels seus darrers treballs, una comunicació presentada fa dos anys a Puertollano.
La investigadora es decanta per relacionar les escudelles com a recipient únic per al sagrament de l'extremunció, hipòtesi manejada per altres investigadors en trobar peces similars en algunes esglésies de Catalunya, València o del Rosselló.
De la mateixa manera, González ressenya que «el concili de Trento, celebrat entre 1545 i 1563, atorga a l'extremunció carta de naturalesa i l'Església Catòlica imposa la seva defensa contra el protestantisme, que no el considera un sagrament».
«En una època de conflictivitat religiosa a Europa, provocada per les idees de Lutero, era de rebut que el Regne espanyol fes ostentació pública de la creença en els dogmes de la fe catòlica».
Una altra dada que relaciona les escudelles amb l'extremunció és que aquestes varen ser trobades en una antiga ossera parroquial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.