L'expresident del Govern balear Gabriel Cañellas va vaticinar ahir que el procés de descentralització de competències cap als consells insulars és «irreversible», convertirà l'Executiu en un «gerro» i afectarà la cohesió de la Comunitat. Qui fou líder del PP va pronunciar ahir una conferència al Parlament que congregà un centenar de persones, amb la plana major d'aquesta formació política al capdavant.
A més dels expresidents del Govern Jaume Matas i Cristòfol Soler, també acudiren a l'acte el delegat de l'Executiu central, Miquel Ramis, i el batle de Palma, Joan Fageda. L'expresident del Parlament Jeroni Albertí fou l'encarregat de presentar un Cañellas que es va definir «pessimista».
L'expresident va explicar la seva visió del procés de construcció de la Comunitat Autònoma que, segons va dir, no es va concretar expressament en l'Estatut i s'ha anat configurant amb el temps. El popular va criticar les comunitats que es defineixen com a «nacionalitats històriques», perquè «això vol dir ser més que les altres», i va considerar les Balears «una regió definida geogràficament».
Cañellas va destacar la «desconfiança» i els «recels» entre illes en la primera fase de construcció autonòmica, que posteriorment s'haurien superat gràcies, entre altres, a la seva contribució. I va reclamar als partits que obrin un debat per determinar quin camí s'ha de seguir i «diguin si som una autèntica comunitat o unes illes separades».
L'excap de l'Executiu no va dubtar a criticar i considerar «irreversible» el procés de descentralització, que condueix «cap a uns consells insulars forts i un Govern dèbil i sense competències». Cañellas va reclamar una «relectura» de l'Estatut i va recriminar que ningú no s'atreveixi a «posar barreres» a aquesta tendència que afecta Balears però que també provoca el «desmembrament» de l'Estat espanyol.
Segons l'exlíder popular, aquesta dinàmica condueix a «quatre illes, tres governs, un gerro i cap comunitat», i va alertar que la pèrdua de poder del Govern deixa sense control els consells, relega a un segon terme el Parlament i acaba afectant els ciutadans, que rebran un tracte diferent en funció de l'illa on visquin. «El Govern no pot quedar només per organitzar actes oficials, rebre autoritats, pagar sous a funcionaris i organitzar fires i festes», perquè si l'Executiu «deixa de tenir un perfil unitari, el concepte de regió, de nacionalitat o de poble queda molt desdibuixat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.