TW
0


Només dos ports europeus, Barcelona (12) i els de les Balears (14) es troben entre les 20 principals destinacions de creuers a nivell mundial, segons les dades facilitades pel Ministeri de Foment.

Durant el 2002, els ports illencs reberen 774.423 passatgers i els creuers realitzaren 633 escales. Les previsions per enguany apunten a un augment de l'1'5%, que suposaria fixar les escales en 640 i el nombre de creueristes en 791.000.

En l'àmbit de l'Estat, el trànsit de creuers s'incrementà un 10'7% durant el 2002, el que es tradueix en 2.881 creuers i 2'67 milions de passatges. Quasi el 75% d'aquest tipus de turisme es concentra en la Mediterrània i, la resta, es reparteix en altres ports peninsulars de l'Atlàntic i el Cantàbric.

La demanda mundial de creuers ha millorat en relació al 2001. Els dos principals països emissors són els nord-americans (7'5 milions de passatgers) i els europeus (2 milions). També s'ha consolidat el que s'entén com «aïllament», és a dir, la preferència de romandre cadascun en el seu perímetre. Els primers elegeixen el Carib, que representa un 44% del mercat, i els europeus es decanten per la Mediterrània (14%).

Les tendències dels creueristes apunten a una substitució dels creuers interoceànics per zones geogràfiques pròximes als seus respectius països, com ha succeït de forma especial entre els turistes americans. Almenys sis vaixells destinats a operar per rutes europees han tornat al mercat dels EUA en 2002, el que ha consolidat els ports del Carib en les deu primeres posicions del lideratge mundial de creuers, amb Cozumel (Mèxic) en primer lloc, amb 1'9 milions de passatgers.

Segons les dades de Foment, actualment s'estan realitzant inversions en els ports illencs per valor de 62,9 milions d'euros. Entre els projectes que es realitzen a instal·lacions del port de Palma figuren la nova estació marítima n. 1; l'ampliació de la n. 3 i la millora de la n. 2. També s'estan adequant les passarel·les mòbils i fixes, la compra de noves i la dotació d'escales mecàniques.

A Alcúdia també se millora l'estació marítima i les passarel·les. A Maó s'està condicionant el calat i els edificis. A les Pitiüses, per a la propera temporada es preveu que estigui operatiu el dic de Botafoc d'Eivissa, que disposa d'una línia d'atracament superior als 400 metres i un calat de 12 metres, el que permetrà l'atracament de tot tipus de creuers.