L'èxode dels palmesans fa retrocedir el nombre d'«espanyols» que viuen a Ciutat

Els autòctons emigren a altres municipis i deixen pas als peninsulars i estrangers

Ll.LlorenzoPalma17/02/03 0:00

L'1 de gener d'enguany, Palma és menys «espanyola» que l'any passat. Tot i que el creixement vegetatiu és positiu i que hi continuen arrelant peninsulars, el nombre de ciutadans espanyols ha retrocedit per primera vegada en set anys. Anteriorment ja ho havia fet el 1996, però va ser a causa d'una correció del padró i no per un moviment natural o migratori. Això sí, llevant les correcions padronals, feia dècades que la població de ciutadania espanyola no es veia minvada a Palma.

Per lloc de naixement, els nascuts a Ciutat just són el 46'42 per cent de la població de Palma. Un altre 9'28 per cent són originaris de la Part Forana. Per tant, just arriben a poc més d'un 55 per cent de la població els nascuts a les Illes Balears.

Concretament, les dades del padró de Palma de l'1 de gener del 2001 revelen que la població de Ciutat ha augmentat amb quasi onze mil persones, però que hi viuen 302 ciutadans espanyols menys que l'any passat. A més, per primera vegada a la història recent ja no representen ni tan sols el 90 per cent de la població, ja que els estrangers són el 11'73 per cent. No obstant això, el pes relatiu de la població espanyola ja s'estava reduint des de fa anys.

A l'hora d'analitzar la reducció de la població de ciutadania espanyola de les Balears s'ha de tenir en compte diversos factors. D'una banda, tot i que el descens no sembla prou significatiu (-0'09%), no s'ha d'oblidar que durant el 2002 han arribat prop de 15.000 persones procedents de la resta de l'Estat. Igualment, s'ha mantengut el creixement vegetatiu dels darrers anys. Si a pesar dels naixements i d'aquesta immigració el nombre de ciutadans espanyols ha disminuït és perquè «s'està produint un buidatge», segons el cap de població de l'Ajuntament de Palma, Tomàs Lladó. No obstant això, si el nombre d'habitants de Palma continua creixent és perquè el lloc que deixen els ciutadans espanyols, que emigren a altres municipis illencs, és ocupat per estrangers.

Parlant d'estrangers, a 1 de gener del 2003, el col·lectiu procedent de fora de l'Estat més nombrós a Palma era el d'equatorians, que reuneix a Ciutat 6.144 ciutadans empadronats. A continuació, el més nombrós és l'argentí, que suma 4.740 veïns palmesans tot i que s'ha de matisar que part dels espanyols i dels 2.339 italians són nascuts al país sud-americà amb passaport europeu. De fet, per aquest motiu els italians ja han superat els originaris del Regne Unit (1.847) i quasi els marroquins (2.341). Altres col·lectius que lideren el rànquing del «top ten» de nacionalitats estrangeres són els colombians i els alemanys i els búlgars, francesos i nigerians.

Per contra, els originaris de la resta de l'Estat representen menys de la tercera part del total, un 30'11 per cent.

Finalment, els nascuts a l'estranger són el 14'19 per cent de la població. El fet que hi hagi més nascuts a l'estranger que residents amb nacionalitat estrangera es deu al fet que prop d'un 1'5 per cent dels palmesans han nascut fora de l'Estat però, en canvi, tenen la ciutadania espanyola.