Vint mil estrangers residents a Balears no tingueren descompte aeri l'any passat

El nombre d'estrangers amb nacionalitat de fora de la Unió Europea que durant el 2002 no pogueren gaudir de descomptes aeris ni marítims, a pesar de tenir permís de residència, va pujar a vint mil. Aquesta és la xifra d'extracomunitaris que, segons el Ministeri d'Interior, resideixen legalment a les Balears però que no tenen reconegut el dret als descomptes en els desplaçaments entre illes o fins a la Península.

Les associacions d'immigrants han denunciat aquesta discriminació, ja que no es limita al col·lectiu de «sense papers», sinó que afecta també aquests vint mil que, segons recorden, paguen els seus imposts i cotitzen a la Seguretat Social. El greuge és encara major si es té en compte que, en el cas dels ciutadans de nacionalitat de l'Estat espanyol o de qualsevol altre membre de la Unió Europea, basta que el resident estigui empadronat. Fins i tot els estrangers originaris de la Unió Europea que encara no han obtingut la targeta de residència, però que estan empadronats, tenen dret als descomptes. Si s'aplicàs el mateix criteri als no comunitaris, la població que se n'hauria de beneficiar augmentaria amb devers 50.000 persones. Aquesta situació, segons ens han explicat Ernesto Baletto -argentí, cap d'Immigració d'USO-, Cheikh Seye -representant de l'associació senegalesa Yapo- i Madiop Diagne -cap d'Immigració de CGT-, complica d'una manera molt especial el dia a dia d'aquest col·lectiu. Baletto comenta que «a mi em val 21.000 pessetes (devers 126 euros) anar a Eivissa i tornar-ne. A Bilbao, on vaig anar amb una oferta, em va costar 92 euros i a la meva companya, que és mallorquina, 72». Una dificultat afegida per als extracomunitaris, segons ens explica Diagne, és que amb freqüència necessiten tramitar papers als seus consolats, a Madrid o a Barcelona. Seye afegeix que «el 80% dels senegalesos que viuen a les Balears són venedors, i han d'anar tres o quatre vegades casa mes a Barcelona a cercar gènere. Això repercuteix en el preu del seu producte i, al final, en tots». Seye es mostra crític amb l'actitud dels sindicats i dels partits polítics quan tracten del tema dels descomptes aeris, ja que «ningú no parla del nostre cas, no hi estan interessats, no veig gens de mobilització real en aquest sentit».