Balears patí el 2002 l'increment de preus major de tot l'Estat: el 4'5%

Per grups, el vestit i el calçat s'han disparat el 8% en el conjunt de l'any; seguit dels hotels, bars i restaurants, amb el 6'2%; els aliments i begudes no alcohòliques (5'2%) i el transport (5'1%). En l'extrem contrari se situen les comunicacions, que han baixat el -0'5% i l'oci i la cultura (1'9%). Durant el passat mes de desembre, els preus a les Illes augmentaren el 0'4%, una dècima per sobre de la mitjana de l'Estat, que arribà al 0'3%.

Les reaccions dels sectors econòmics, polítics i agents socials no s'han fet esperar. Des del Govern balear, el conseller de Treball, Miquel Rosselló, titllà «d'espectacular» l'augment de la inflació, especialment en el sector immobiliari. «Com antic sindicalista intentaria aconseguir que els salaris pujassin tot el possible», digué en relació als convenis col·lectius.

El director general d'Economia, Antoni Monserrat, valorà la minva de la distància entre la mitjana estatal i la balear en relació a l'any passat i atribuí les causes a la implantació de l'euro, l'augment dels preus del combustible i el fet que desembre sigui un mes molt inflacionista.

Per Monserrat, l'augment de preus es reflecteix en els aspectes laborals, ja que implicarà una contenció dels costs de personal de les empreses i creu que l'IPC tindrà una plasmació en les tarifes dels lloguers d'habitatge que perjudicarà els segments més desfavorits de la societat. Aquest aspecte del sector immobiliari també fou destacat pel director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i membre de la UIB, Antoni Riera. «Els contractes de lloguer es revisaran amb aquesta taxa del 4'5%», manifestà.

Per Riera, les Balears són la comunitat més inflacionista perquè la seva economia es basa en els serveis, i grups com ara transports i hotels contribueixen a arribar a la xifra del 4'5%. El director del CRE digué que el repunt de la inflació «era d'esperar i no tan sols per l'augment dels preus durant el Nadal, sinó també per la baixada dels tipus d'interès decidida pel Banc Central Europeu per estimular l'economia alemanya».

Riera digué que el diferencial d'inflació entre les Balears i Alemanya, que ha tancat l'any amb l'1'3%, provocarà la pèrdua de competitivitat en favor d'altres països, com ara Turquia, Bulgària o Croàcia, amb preus molts allunyats per al visitant dels que pot trobar a les Balears. Des de Caeb, l'economista Vicenç Tur destacà que es tracta d'un augment «molt preocupant», especialment pel que fa al sector turístic. Tur considerà que l'increment del 6'2% en aquest grup no se centra en els hotels, que han baixat els preus, sinó en l'oferta complementària.

Segons Tur, Caeb, la diferència entre la inflació dels països emissors de turistes, que han experimentat índexs per sota del 2%, incidirà directament en la competitivitat. «En les properes negociacions, demanaran pujades com a màxim del 2% i no podran reflectir el cost real dels serveis», digué Tur, i afegí que implicarà una reducció dels marges. «El tema és més greu si valoram que succeix per segon any consecutiu».