«Amb el nou rei no ha canviat res, els marroquins encara tenim por»

Amnistia Internacional i Chabaka denuncien la situació a l'estat veí

Ll.LlorenzoPalma05/01/03 0:00

Nadia Nair (1959) i Boubker El Khamlichi (1948), representants, respectivament, d'Amnistia Internacional (AI) al Rif i d'un altre moviment prodrets humans, Chabaka, han denunciat la situació política que viu l'estat veí. De fet, El Khamlichi resumeix de manera senzilla el que està passant al Marroc: «els marroquins encara tenim por». Nair i El Khamlichi passaren uns dies a Mallorca convidats per la Conselleria de Benestar Social del Govern i pel Grup Rif, un conjunt d'ONG mallorquines que col·laboren amb la regió nord-africana. Ambdós, a part de la condició de representants de moviments prodrets humans, han viscut molt aquesta lluita des dels anys setanta, Nair des dels moviments estudiantils i El Khamlichi com a presoner polític durant sis anys. La violació dels drets humans al Marroc, però, no és exclusiva de la monarquia alauita. També Espanya, durant la guerra del Rif (1921), i França, durant la guerra de la independència (fins el 1956), compartiren el deshonor amb Mohamed VI i els seus antecessors: Hassan II i Mohamed V. El Khamlichi recorda que «a la guerra del Rif s'emprà productes químics prohibits i encara n'hi ha víctimes. Encara no s'ha oblidat.

El Khamlichi explica que «en l'actualitat demanam que ens diguin on són els desapareguts i aclarir la història negra del Marroc. No cercam la venjança, cercam la veritat, els responsables. Actualment, hem aconseguit algunes obertures, però se'ns prohibeix les manifestacions. El poble marroquí encara té por perquè els que han escrit les històries de repressió són al poder. La situació dels drets humans és tan delicada o pitjor com quan vivia Hassan II. Ara hi ha més demagògia». Nair afegeix que «una de les reivindicacions d'AI és que cada persona pagui pels delictes que ha comès. A part, queden assignatures pendents, com les presons, que estàn sobreocupades, la repressió contra la premsa i els drets de la dona. El codi civil la discrimina molt i demanam una igualtat total entre homes i dones.

Després sota el protectorat espanyol i la reincorporació al Marroc no hi va haver gaire violacions del Drets Humans, ans al contrari hi havia molt agermanament entre els rifenys i els colons espanyols. En la guerra d'alliberament contra França sí que hi va haver maltractaments, empresonaments i assassinats de militants i, fins i tot, els perseguits es refugiaven a la zona espanyola». Nair diu que si sota el protectorat espanyol hi havia tan bona relació entre colons i rifenys era perquè «els espanyols eren immigrants, gent molt pobre que fugia de la fam de la postguerra. Alguns m'han contat que arribaren amb patera al Rif». Ja després de la independència, Nair explica que «la gent confiava en un país nou, però dos o tres anys després la realitat fou completament diferent». El Khamlichi afegeix que després de la independència, el règim de Rabat durant la rebel·lió del Rif (1957-1959) «causà milers de morts i maltractaments al Rif. Tots els majors de 12 anys foren empresonats i torturats, sobretot les dones, algunes embarassades. Jo em vaig salvar perquè tenia 9 anys». El Khamlichi més fresc «la revolució del Rif del 1984 contra la pobresa i la inflació. La repressió causà desenes de morts. Hassan II reprimí i humilià el Rif perquè el 1922 i el 1923 la regió s'havia constituït com a república en resposta al centralisme».